Sergi Barnils comença l’any exposant a la Canals

El reconegut artista santcugatenc Sergi Barnils inaugura la primera exposició de l’any, serà online i en espai físic a la Galeria Canals i s’inaugurarà a les 0 hores del dia 1 de gener del 2021. L’en el color mitjançant suggeriments d’una pintura aparentment essencial plena de signes i visions d’una realitat estranyament construïda, essencial, construïda sobre línies i dibuixos amb cromatismes intrigants i comprometedors.

Aquesta exposició se suma a la que també es pot veure a la ciutat, al museu de Cal Gerrer.

Són 23 obres fetes sobre paper i realitzades en temps de pandèmia. Tal i com diu la crítica d’art i historiadora d’art de la Fundació Vila Casas Glòria Bosch, al catàleg “...El resultat són aquests vint-i-tres papers que, entre finals de febrer i l’estiu, en ple trajecte de confinament, li han permès generar peces molt íntimes. De la cambra a la convivència familiar i l’angoixa pels qui patien, però el color esclatava combinant-se amb altres peces d’un caràcter més auster. Tot i que podem pensar que les restriccions del moviment en una cambra tancada fan que els signes emergeixin des d’un esperit mancat de llibertat, l’experiència viscuda aquí —a diferència de la feina física del taller—, es converteix en introspecció, en hores i hores de meditació, música i lectura que, de manera progressiva, produeixen un enriquiment interior...”.

“Des de l’exposició a la Fundació Vila Casas, Maran Ata (2017) o el projecte immediat Alfabeto Segnico (2017) de la fundació Stelline, que va compartir a Itàlia, amb Capogrossi, Achille Perilli i Joan H. Pijuan, el seu vocabulari plàstic ha seguit en plena evolució: encàustiques, guaixos, aquarel.les, ceres d’oli, tintes... El pas de la geometria a una part més orgànica, a través de la natura i de les formes, ha agafat consistència en aquests mesos d’aïllament. Hi ha una necessitat interior d’ordenar el seu singular alfabet sígnic, tota aquesta cal·ligrafia visual i espiritual que enllaça de manera sensible amb els valors simbòlics dels textos bíblics de l’Apocalipsi: els rius, els arbres i les flors de la ciutat cèlica, transformats en un espai que esdevé paradigma del món botànic, de tot aquell món respirable que pots ensumar a cada pas...”.