Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En un acte organitzat per Solidaritat Catalana (SI) al voltant de 30 persones, 8 d'elles afectades directes, han assistit el vespre d'aquest dijous 20 de setembre a la Casa de Cultura per informar-se sobre les problemàtiques sorgides per les participacions preferents i el deute subordinat.
Productes bancaris mal adreçats
Pocs anys enrere entitats financeres van començar a oferir productes fiscals al veure's necessitades d'un capital que no podien aconseguir pels mitjans tradicionals. Es tractava d'híbrids fiscals amb una complexitat i risc econòmic que feia que anessin indicats a un perfil d'inversor borsàtil experimentat. El problema va començar quant aquests productes es van començar a vendre a perfils d'estalviador, majoritàriament gent gran. "Els directius dels bancs ho van explicar com si fos un compte corrent més", ha anat relatant López Tena.
Les preferents tenien liquiditat mentre es mantingués el mercat secundari on es jugaven. Les entitats financeres assumien el paper de mediadors oferint un tipus d'interès a les persones que ingressaven els seus diners. Quan aquest sistema va esclatar, juntament amb la crisi mundial, es va començar a destapar l'estafa de les preferents, ja que aquestes no tenen venciment ni rentabilitat garantida. Moltes persones es van adonar, llavors, que els seus estalvis s'havien quedat en un joc de bancs i inversions del que havien estat aliens.
Solucions i accions
Tant López Tena com les dues membres de la plataforma Estafabanca han ofert diferents vies per intentar solucionar almenys una part dels problemes. El diputat de SI ha descartat que els poders polítics o l'administració actuïn d'alguna manera, ja que tant el Parlament com L'Agència Catalana de Consum estan evitant obrir investigacions que siguin vinculants.
D'una banda, es pot intentar veure quina alternativa ofereix el propi banc, sempre sota la supervisió d'algun assessor amb coneixements fiscals i bancaris. L'altra és recórrer a la reclamació judicial, sigui per la via civil o penal. La plataforma Estafabanca consta ja de 900 persones, totes afectades per aquests casos, i té per objectiu primordial aconseguir recuperar si no tots, una part dels diners que van invertir aquestes persones. A més organitzen jornades conjuntes per explicar la situació i oferir contacte amb advocats, així com protestes i concentracions.
Productes bancaris mal adreçats
Pocs anys enrere entitats financeres van començar a oferir productes fiscals al veure's necessitades d'un capital que no podien aconseguir pels mitjans tradicionals. Es tractava d'híbrids fiscals amb una complexitat i risc econòmic que feia que anessin indicats a un perfil d'inversor borsàtil experimentat. El problema va començar quant aquests productes es van començar a vendre a perfils d'estalviador, majoritàriament gent gran. "Els directius dels bancs ho van explicar com si fos un compte corrent més", ha anat relatant López Tena.
Les preferents tenien liquiditat mentre es mantingués el mercat secundari on es jugaven. Les entitats financeres assumien el paper de mediadors oferint un tipus d'interès a les persones que ingressaven els seus diners. Quan aquest sistema va esclatar, juntament amb la crisi mundial, es va començar a destapar l'estafa de les preferents, ja que aquestes no tenen venciment ni rentabilitat garantida. Moltes persones es van adonar, llavors, que els seus estalvis s'havien quedat en un joc de bancs i inversions del que havien estat aliens.
Solucions i accions
Tant López Tena com les dues membres de la plataforma Estafabanca han ofert diferents vies per intentar solucionar almenys una part dels problemes. El diputat de SI ha descartat que els poders polítics o l'administració actuïn d'alguna manera, ja que tant el Parlament com L'Agència Catalana de Consum estan evitant obrir investigacions que siguin vinculants.
D'una banda, es pot intentar veure quina alternativa ofereix el propi banc, sempre sota la supervisió d'algun assessor amb coneixements fiscals i bancaris. L'altra és recórrer a la reclamació judicial, sigui per la via civil o penal. La plataforma Estafabanca consta ja de 900 persones, totes afectades per aquests casos, i té per objectiu primordial aconseguir recuperar si no tots, una part dels diners que van invertir aquestes persones. A més organitzen jornades conjuntes per explicar la situació i oferir contacte amb advocats, així com protestes i concentracions.
