Els llums i les ombres de la ciutat intel·ligent

L’enllumenat és l’element que més bé està funcionant segons l’Ajuntament, mentre que els sensors que detecten llocs d’aparcament lliure i, si un contenidor està ple, no acaben de tenir l’eficiència esperada

Tot just fa mig any que l’exalcalde de Sant Cugat Lluís Recoder vestit de conseller de Territori i Sostenibilitat inaugurava un projecte que havia començat ell mateix: el carrer intel·ligent. Aquest projecte convertia el carrer Cèsar Martinell en la primera pedra per convertir Sant Cugat en una ciutat intel·ligent. En altres paraules, l’objectiu és introduir noves tecnologies i elements innovadors per fer més eficient el dia a dia de la ciutat (estalvi) i per millorar-ne la gestió fer que els ciutadans interactuïn amb l’administració (participació). Des d’un bon principi, l’Ajuntament va deixar clar que el carrer intel·ligent era una prova pilot i com a tal ja està donant respostes en positiu i en negatiu als diferents elements que s’hi han anat instal·lant.

El que no funciona
Dels molts elements que integren el que l’Ajuntament ha anomenat Smart Street, un dels que més ha desagradat pels seus resultats són els panells que informen dels aparcaments disponibles. Segons publica en un reportatge el Diari de Sant Cugat els sensors que avisen de la presència dels cotxes als panells ho fan detectant el metall dels motors. Això provoca que s’hagi augmentat la sensibilitat dels sensors per si els cotxes no aparquen de cara. Paral·lelament es provoca l’efecte indesitjat, ja que a causa de la hipersensibilitat del sensor es detecten per error els cotxes que sí que aparquen de cara de la plaça d’aparcament del costat. En conseqüència, el panell no informa que hi ha un lloc lliure quan realment sí que n’hi ha un. Aquest fenomen no passa amb els sensors del carrer de Sant Medir, ja que l’aparcament no és en bateria, sinó horitzontal.

Un altre dels elements intel·ligents que no ho és tant com sembla és el que hi ha instal·lat als contenidors soterrats. El problema és una altra vegada dels sensors. La brossa cau creant una forma piramidal, cosa que fa que aquests enviïn un senyal confirmant que estan plens quan en realitat encara hi caben més bosses. Per últim, el punt de càrrega per a vehicles elèctrics ha estat utilitzat dues vegades, tot i que fa més d’un any que es va inaugura. La demanda és encara inexistent.

Elements amb futur
L’enllumenat és el que més satisfacció ha donat a l’equip de govern. De fet, d’aquí a uns mesos es publicarà el plec de condicions per contractar una empresa que efectuï aquest servei i de ben segur inclourà algunes de les novetats que ja s’apliquen al carrer intel·ligent. Ara hi ha diversos fanals al parc de Ramon Barnils que augmenten la intensitat de llum quan algú hi passa per sota. Aquest és un aspecte especialment benvingut, ja que provoca un notable estalvi a la factura de la llum. Cal recordar que en campanya electoral l’alcaldessa Mercè Conesa va prometre reduir un 20% la despesa ordinària. Per fer possible aquesta empresa, el projecte de ciutat intel·ligent està cridat a ser un dels millors aliats. Segons fonts internes de l’Ajuntament, s’estan aconseguint ja estalvis del 40% en aquest àmbit i es preveu arribar fins al 70%.

El pas de vianants que s’il·lumina a la nit i avisa de quan creua un vianant també ha agradat al consistori. A banda d’evitar accidents, proporciona dades sobre quantes persones passen per un punt determinat, cosa que pot ser útil en altres zones de la ciutat. També agrada l’anomenat fanal intel·ligent, que funciona sense electricitat, amb una placa solar i amb un molí de vent que emmagatzemen energia. Aquesta tecnologia es podria aplicar en llocs aïllats de la ciutat on sigui car fer-hi arribar el cablejat elèctric.

Prova pilot gratuïta

El tinent d’alcalde de Seguretat i Tecnologia, Jordi Puigneró, ha fet una valoració positiva del desenvolupament de la prova pilot que recorda que és la ciutat intel·ligent. “En global li posem un notable, tenint en compte que és un projecte que no ha costat diners a l’Ajuntament”. Puigneró recorda que tot plegat no ha tingut cap cost més enllà de les hores que hi hem dedicat alguns treballadors. “Tota la tecnologia instal·lada ha estat cedida gratuïtament per empreses catalanes”, puntualitza.

Cal recordar, però, que la participació de Sant Cugat en el primer Smart City World Congrés va costar uns 10.000 euros que l’Ajuntament va interpretar com a formació per a les aproximadament 50 persones entre treballadors i polítics de la casa que hi van assistir. D’aquí a 6 mesos, quan faci un any de la inauguració del carrer intel·ligent, l’Ajuntament farà una valoració oficial de tot el projecte i de quines seran les accions de futur que es prendran per donar-li continuïtat. Mentrestant se segueix recopilant informació i analitzant l’experiència per treure’n el màxim profit.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem