De Gispert: "A la consulta d'UDC, votar sí és posar pals a les rodes al president"

Els militants d'Unió Democràtica estan cridats a votar en una consulta interna aquest diumenge, dia 14 de juny, per decidir el posicionament polític de la formació enfront del procés independentista. El sector sobiranista del partit, encapçalat per Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol i amb santcugatencs com Carles Brugarolas o Xavier Amador, està fent campanya per un 'no' a la pregunta plantejada per la direcció del partit, ja que entenen que és la resposta que dóna suport al procés. Per contra, Josep Antoni Duran i Lleida o Ramon Espadaler aposten pel 'sí'.

En aquest context, els militants independentistes d'Unió han celebrat un acte aquest dimecres a Sant Cugat per tal de difondre els arguments d'un 'no' a la pregunta. La presidenta del parlament de Catalunya i membre d'Unió, Núria de Gispert, ha estat present a la trobada. Parlem amb ella perquè exposi la situació que travessa Unió i les conseqüències pel procés. [L'entrevista no s'ha fet de manera individual i hi ha preguntes de tots els mitjans presents a l'acte].

Què es busca amb aquesta consulta interna?
El més important és saber on està Unió Democràtica i en quin posicionament està davant del procés sobiranista i les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. No podem seguir en l'ambigüitat. En unes eleccions plebiscitàries, haurem de poder comptar els vots independentistes o no i sense definir-se no es pot.

Com valora la pregunta aprovada pel comitè de govern del partit?
És una pregunta, com a mínim, desconcertant i enganyosa. Els que fem campanya pel 'no' és un 'sí' a Catalunya. Quan comences a llegir la pregunta, veus tantes condicions que, en el fons, estàs dient que no estàs d'acord en el procés.

És un bon moment per convocar aquesta consulta?
La consulta s'hauria d'haver fet immediatament quan es va convocar, al febrer. No hi va haver voluntat perquè se senten incòmodes definint-se enfront del procés.

Votar 'sí' què implica?
Dónes la llibertat absoluta al comitè de govern perquè faci el que vulgui. I fer el que vulgui vol dir ser ambigu en el procés. És una situació que crea forta tensió en el si de Convergència i Unió i que debilita el procés. Per aquí no passarem.

I, votar 'no'?
La gent que digui que 'no' està a favor del procés i del president Mas. Però si guanya el 'no', tampoc és una adhesió total al full de ruta de Convergència, sinó que aportarem el nostre punt de vista. És important que des d'Unió puguem aportar les nostres diferències i manera de fer en el procés.

Per tant, els qui votaran 'sí' s'enfronten al president Mas?
No li faciliten el camí perquè vol dir que la direcció d'Unió és lliure de fer el que està fent, no posicionar-se. A tres mesos d'unes eleccions cabdals per Catalunya, no diria que és anar contra el president Mas, però sí que és posar pals a les rodes.

Què passaria si la votació estigués molt dividida?
Doncs tindríem un problema molt gran i em preocupa. Per això no podem prendre decisions d'un moment a un altre. El primer que hauríem de fer és molt clar: dir-li al president Mas que hi ha un grup de militants d'Unió que estem amb el procés però que volem negociar el full de ruta.

Duran i Lleida ha dit que si guanya el 'no' faran un pas enrere.
Les seves declaracions em desconcerten i crec que és precipitar-se. No m'agraden. Estem en un procés de participació molt positiu i potser no s'esperaven que un grup important de militants demanés el no per la pregunta.

Vostès què faran si la seva tesi no s'imposa?
El dia 15 ens reunirem i decidirem què fem. El que és important és saber quants som i quants militants d'Unió estan o no amb el procés. Jo he dit que sóc d'Unió, m'estimo el partit i la gent que el va construir. La ideologia de Pau Romeva, Carrasco i Formiguera... és la meva i se sentirien orgullosos d'aquests militants del partit que ens estem organitzant pel país.

S'està parlant aquests dies de la llista del president Mas i el seu nom és un dels que ha sortit.
Jo parlo amb el president sovint i hem parlat de la possibilitat d'una llista. La idea em sembla molt bé perquè en unes eleccions plebiscitàries no calen sigles. És un sí o no a la independència. En aquest moment, no podem anar amb sigles. Si hi vaig, no ho sé, i ara no m'interessa. Fa temps que tinc pensat quedar-me en una segona línia de la política perquè regeneració política també és canvi.