Marta Molina: "Amb el periodisme independent estem davant d'un nou paradigma"

Marta Molina, periodista independent que ha treballat, entre altres països, a Brasil, Palestina i Mèxic donant cobertura a moviments socials i conflictes; ha reflexionat sobre el paper dels mitjans independents en el context de conflicte social en la conferència que ha ofert aquest dilluns 13 de juliol en el Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau).

En defensa del periodisme independent, Molina ha explicat que és el més adient per informar sobre els moviments socials, des de l’òptica dels seus protagonistes i sense que hi hagi un poder, polític o econòmic, que pugui manipular o eludir certes informacions.

Algunes de les frases més destacades de Marta Molina:

“Estem davant d’un nou paradigma. Cada vegada hi ha més mitjans independents, mitjans construïts per periodistes que tenen ganes d’explicar coses noves”

“Ja no necessitem que el poder mediàtic ens digui com hem de donar les informacions. S’elimina l’intermediari”

“El periodisme independent no és periodisme ciutadà. Els periodistes tenim la responsabilitat d’explicar les coses d’una altra manera. Amb informació contrastada, amb més d’una font”

“Els lectors han de demanar els temes però no els han de cobrir ells”

“El periodisme està en el seu millor moment. Estem canviant les narratives i la forma d’aproximar-nos a les nostres fonts”

Mitjans de casa nostra com Directa, Cafèambllet o Crític són exemples d’aquesta nova manera de fer periodisme.

Oliveres reflexiona sobre el paper de la comunitat internacional

Immediatament abans de l’exposició de Marta Molina, l’economista i president de la Unipau, Arcadi Oliveres, ha fet una conferència sobre el paper de la comunitat internacional. Una comunitat internacional que diu, es pot entendre des de diversos punts de vista: “Des del punt de vista polític la comunitat internacional, malauradament, no ha aconseguit pacificar molts conflictes, tot i tenir-ne els instruments”.

També ha parlat sobre la violència estructural, la violència de les estructures econòmiques: “Què passa amb tota aquella gent que mor de gana, aquella gent que no té aigua potable? Malauradament la comunitat internacional ha aprofundit en la diferència entre els més rics i els més pobres”.

Finalment ha explicat com la comunitat internacional entesa com la societat civil ha intervingut per aturar el comerç d’armes, les mines antipersones, per generar l’objecció de consciència, i per tenir accions de caràcter ecologista o antinuclear.