Castanyada i Halloween, dues maneres d’entendre la festivitat de Tots Sants

El dia de Tots Sants (1 de novembre), serveix perquè cada any, milions de persones d’arreu del món amb creences o tradicions cristianes recordin als seus difunts. L’1 de novembre, doncs, representa un dia carregat d’emotivitat i homenatge per als qui ja no hi són.

Aquest és el punt en comú: En gran part del planeta es recorda als morts. De totes maneres hi ha maneres diferents de fer-ho, amb celebracions que poc tenen a veure l’una amb l’altra. A Catalunya i, per tant, a Sant Cugat, la festivitat es commemora amb la Castanyada i el Halloween, que fa uns anys que guanya terreny a la Castanyada gràcies al seu caire més jovenívol i despreocupat. Però què en sabem d’aquestes dues tradicions?

La Castanyada, arrelada a Catalunya

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília (31 d’octubre). Catalunya, però, no és l’únic indret on se celebra. A Occitània existeix una tradició similar, anomenada ‘Castanhada’, però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com a celebració de la tardor.

La Castanyada s’origina a finals del segle XVIII i deriva d’antics àpats funeraris, que se servia als difunts com a símbol de comunió amb les seves ànimes. També s’explica que fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar als veïns de l’arribada del moment de pregar per als seus difunts. El cansament que produïa el fet de moure les campanes tant rudimentàries de l’època, feia necessari recuperar forces i, per això, els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en l’època.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Amb els anys, la castanyera ha representat la figura icònica de la tradició. Aquesta figura se sol representar amb una dona vella, vestida amb roba humil d’abrigar, una faldilla llarga i un mocador al cap.

El Halloween tal com l’entenem prové dels EUA, però els seus orígens provenen de territori europeu

El Halloween, un retorn a l’americana

En els darrers anys, el Halloween ha guanyat terreny a la Castanyada com a celebració de Tots Sants. En l’ideal col·lectiu s’estén la creença que aquesta tradició prové de països com els EUA, Irlanda o el Regne Unit i, en part, és cert, però quin és el seu origen?

El Halloween prové d’una celebració ritual que els celtes feien fa més de 3.000 anys, quan aquests celebraven el cap d’any el 31 d’octubre, amb una festa pagana, anomenada Samhain, el preludi del Halloween. Els celtes eren una civilització que van habitar Irlanda, Escòcia, Anglaterra, França i Espanya. Per tant, podríem dir que el Halloween no ha arribat, sinó que ha tornat. I és que amb la immigració europea als EUA, principalment d’Irlandesos catòlics, a meitats del segle XIX, el Halloween va aterrar al continent americà.

D’altra banda, la paraula Halloween s’associa a disfresses, dolços i nens, però la tradició indica que la seva celebració no sempre va ser festiva i alegre, ja que els rituals que es practicaven durant la nit de Tots Sants tenien un caire purificador i religiós.

L'escola pública de Sant Cugat, amb la Castanyada

Diferents escoles del municipi confirmen al TOT Sant Cugat que, tot i tractar el Halloween en les classes de l’assignatura d’anglès, com a centre educatiu celebren la Castanyada, amb diferents activitats per traslladar la tradició als infants. “Nosaltres treballem la tradició de la Castanyada, la més arrelada a la nostra cultura”, assenyalen des de l’Escola ciutat d’Alba.

L’Escola Pins del Vallès, per exemple, també confirma que se celebra la Castanyada: “Potser ve algun nen disfressat, però les activitats que muntem tenen relació amb la castanyada, apunten des del centre educatiu.