Dèficits històrics, habitatge públic i equipaments centren el debat de la Floresta

La Floresta ha estat l’escenari del segon debat del cicle Els barris al centre, organitzat pel TOT Sant Cugat, després de l’estrena a les Planes. La sessió s’ha celebrat aquest dijous, 16 d’abril, a la Sala UREF i ha estat moderada per la directora adjunta del mitjà, Àgata Guinó. El debat ha servit per posar sobre la taula les principals inquietuds del veïnat, amb especial atenció a l’urbanisme i la mobilitat, l’habitatge, els equipaments i la cohesió de barri.

Urbanisme i mobilitat: dèficits històrics i greuges comparatius

Les queixes sobre l’estat dels carrers, el transport públic i l’accessibilitat han estat constants al llarg del debat. Juan Merino ha denunciat que els veïns de la Floresta no se senten tractats com els del centre de Sant Cugat: “La primera reivindicació és que se’ns equipari exactament. No ha canviat res en anys”. En aquest sentit, ha posat com a exemple l’ascensor de l’estació de FGC, que fa dos anys que no funciona, o les dificultats per accedir als autobusos per manca de plataformes adaptades.

Més info: Les obres per arreglar l'ascensor de l'estació de la Floresta ja tenen data

Carola Alegre ha remarcat que “els problemes són els de sempre”, amb voreres en mal estat i carrers amb forats, i ha lamentat que projectes com el camí escolar, treballat el 2019, encara no s’hagin executat. També ha criticat l’ús dels pressupostos participatius per finançar actuacions bàsiques de mobilitat: “Això hauria d’entrar dins el pressupost ordinari, no fer nyaps puntuals”.

Més info: Grups d'assaig o millorar el Parc del Centre, propostes al Consell de Barri de La Floresta

La manca de marquesines a les parades de bus, l’absència de carril bici i les dificultats d’aparcament a l’entorn de l’estació també han estat qüestions destacades. En aquesta línia, Ramon Piqué ha apuntat que la baixa freqüència del bus, cada 25 minuts en el millor dels casos, ha dit “no convida a utilitzar-lo” i dificulta reduir l’ús del vehicle privat.

Tot i les crítiques, Gabi Recasens ha reconegut petites millores en el manteniment i ha demanat tenir “una mica de memòria” per valorar l’evolució del barri en els darrers anys. Amb tot, ha insistit que encara hi ha moltes mancances i que la Floresta continua sent “el germà més desatès” del municipi.

Recasens ha assenyalat problemes concrets com l’estat d’alguns carrers, la brutícia o les olors derivades de la recollida de residus, i ha admès que, tot i que s’ha avançat “una mica”, el camí per recórrer és encara “molt llarg”. També ha plantejat una reflexió de fons sobre el motiu de les queixes recurrents del veïnat: “Per què ens queixem sempre? Per què no ens fan cas?”. En aquest sentit, ha apuntat que el fet de ser un barri amb menys població pot influir en la priorització de les inversions municipals.

Habitatge: manca d’oferta pública i risc d’expulsió del veïnat

L’habitatge ha estat un dels temes centrals del debat, amb una preocupació generalitzada per la manca de promocions públiques. Merino ha lamentat que en aquest mandat no es prevegin avenços significatius i ha recordat projectes encallats, com el de la plaça de Miquel Ros o el de l’avinguda Verge de Montserrat, amb una part privada prioritzada.

Més info: La Floresta comptarà amb 35 nous habitatges de lloguer protegit

Recasens ha resumit el sentiment general: “El que més volem és quedar-nos aquí, i que els nostres fills també s’hi puguin quedar”. En la mateixa línia, Piqué també ha recordat que l’any 2016 es va crear una comissió entre l’Ajuntament i el veïnat per abordar aquesta problemàtica, de la qual en va sorgir la proposta d’impulsar un observatori i una cooperativa d’habitatge. “Ho vam veure com una oportunitat molt interessant”, ha explicat, però ha criticat que amb el canvi de govern el projecte va quedar aturat.

A més, ha defensat que hi ha alternatives concretes per desenvolupar habitatge públic al barri, com a la plaça de Miquel Ros, pensat per a gent gran, o al passatge Freixas, orientat a joves, però ha lamentat que aquestes opcions no s’hagin materialitzat.

A més, Alegre ha alertat de noves realitats socials al barri, com persones vivint en caravanes o tendes de campanya, i ha defensat que l’habitatge públic també ha de ser accessible per a col·lectius vulnerables, incloses persones migrades.

Equipaments: mancances i espais infrautilitzats

Pel que fa als equipaments, els participants han coincidit a assenyalar una clara manca d’infraestructures i un ús insuficient dels espais existents. Tot i disposar d’equipaments com el Casino o el centre sociosanitari, s’ha denunciat que molts no estan prou oberts o aprofitats.

Alegre ha explicat que des de la comissió de cultura s’ha treballat en una normativa d’usos per dinamitzar aquests espais, però ha lamentat la manca de voluntat política per obrir-los regularment al veïnat, en especial els caps de setmana. També ha reclamat equipaments culturals inexistents al barri, com una sala amb escenari, i una piscina coberta.

Les instal·lacions esportives també han estat objecte de crítica. És el cas del pavelló de l'Olimpyc, on Merino ha denunciat problemes amb la calefacció: “La gent passa fred perquè està mal feta i no funciona correctament”. Pel que fa al Centre Sociosanitari, Merino ha denunciat deficiències estructurals al centre sociosanitari, amb goteres i problemes recurrents a l’ascensor.

Així mateix, entre les reivindicacions històriques, Piqué ha recordat la manca d’una biblioteca, tot i l’aprovació d’una moció institucional el 2016, i la inexistència d’un espai d’estudi alternatiu, tal com es mencionava en aquella moció.

Més info: Sant Cugat vol una Biblioteca pública a La Floresta

Cohesió i identitat: un barri amb força comunitària però reptes socials

Malgrat les dificultats, el debat també ha posat en valor la forta identitat i cohesió social de la Floresta. Juan Merino ha reivindicat el sentiment de poble i l’arrelament del veïnat: “Som un barri amb identitat pròpia i molt moviment cultural”. En aquest sentit, ha destacat la implicació de les entitats i la capacitat dels veïns per organitzar-se i generar activitat, així com la voluntat de mantenir serveis propis com l’atenció sanitària o iniciatives per a la gent gran.

Carola Alegre ha matisat, però, que aquesta identitat conviu amb una realitat diversa i desigual. Ha assenyalat que hi ha una part del veïnat que viu a la Floresta però no hi fa vida, mentre que altres col·lectius, com els joves, tenen poques opcions al barri. També ha advertit del desgast de les persones implicades en el teixit associatiu: “Treballes molt i després tot queda en un calaix”, i ha apuntat que instruments com el pacte de convivència, que en el seu moment va funcionar, s’han anat diluint amb el temps.

Per la seva banda, Gabi Recasens ha vinculat directament la cohesió social amb la manca d’equipaments i espais comuns. Segons ha explicat, la falta de llocs de trobada limita la convivència i dificulta reforçar els vincles entre veïns: : “Si hi hagués més espais, conviuríem més i hi hauria més cohesió”.  Recasens ha anat més enllà i ha posat sobre la taula la necessitat de dotar el barri de més capacitat de decisió: “La Floresta necessita autogovern per poder parlar de tu a tu amb l’Ajuntament”. Segons ha argumentat, sense aquesta capacitat, les demandes veïnals corren el risc de quedar encallades indefinidament.

En aquesta línia, Ramon Piqué ha recordat que el barri disposa d’un capital social “molt ric i variat” i ha defensat la voluntat col·lectiva de ser i de construir comunitat. També ha explicat que l’any 2020 es va impulsar una plataforma per avançar cap a més autogovern, davant les limitacions dels òrgans actuals, com el Consell de Barri. Tot i això, ha lamentat que el projecte no prosperés: “Va ser una pèrdua de temps i energia”.

Veus del públic: sanitat, contaminació i sensació d’abandonament

El torn obert ha evidenciat altres preocupacions del veïnat. Blanca Fort ha posat el focus en la situació de la gent gran i ha reclamat més atenció institucional comparant la Floresta amb la RENFE: “Si el govern diu que posaran diners a RENFE, que l’Ajuntament faci el mateix aquí”.

Per la seva banda, Josep Iglesias ha alertat d’un problema de salut pública urgent: “Hi ha aigües fecals a tocar de l’escola de la Floresta, s’ha d’actuar ràpid”. També ha defensat millorar les connexions amb altres barris com Valldoreix.

En la mateixa línia crítica, Carles Masnou ha atribuït la manca d’actuacions al pes electoral del barri: “Això passa per la densitat de vot que hi ha aquí. Els polítics miren cap a un altre costat i l’Ajuntament no actuarà perquè els veïns no tenen prou pes”. 

Finalment, Leandre Terol ha reflexionat sobre la imatge del barri, tant interna com externa: “Durant dècades ens han vist com una ciutat sense llei, vinculada a la droga. Hem de trencar aquesta visió, tant des de dins com des de fora, perquè canviar com ens veuen pot ajudar a canviar moltes coses”.

Resposta política: reconeixement dels dèficits i promeses de millora

Els representants polítics presents han reconegut els dèficits històrics del barri. El tinent d’alcaldia, Carles Brugarolas (Junts), ha assegurat que “la feina feta no queda en buit” i ha apuntat que hi ha projectes en marxa, tot i admetre que els resultats no arriben amb la rapidesa desitjada.

Per la seva banda, el regidor d’ERC i president del Consell de Barri de la Floresta, Francesc Duch, ha coincidit en la diagnosi i ha reconegut obertament les mancances acumulades durant anys. “Aquestes reivindicacions hi són i són legítimes”, ha afirmat, tot assegurant que des del govern municipal s’està treballant per revertir la situació.

Des del PSC, Francesc Aguila ha posat l’accent en la trajectòria reivindicativa de la Floresta i en la seva singularitat com a barri amb una forta identitat pròpia. En aquest sentit, ha reclamat que aquesta pressió es tradueixi en compromisos concrets per part de l’Ajuntament: “Cal calendaritzar les actuacions perquè no quedin només en bones intencions”. També ha subratllat la necessitat de posar el focus en els col·lectius més vulnerables del barri.

Finalment, el portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha defensat que el repte principal és connectar les reivindicacions veïnals amb polítiques públiques efectives. Ha reconegut que hi ha demandes que es poden executar, però també ha advertit que sovint es troben amb traves administratives que cal saber gestionar. Tot i això, ha apostat per no quedar-se només en el diagnòstic i avançar cap a solucions concretes: “Cal transformar aquestes reivindicacions en accions reals”.

Les pròximes edicions d''Els barris al centre'' 

Mira-sol i Mas Janer, Valldoreix, Can Mates, Parc Central i Colomer, Coll Favà, Volpelleres, Monestir-Sant Francesc i Centre ciutat protagonitzaran els pròxims debats que se celebraran des del TOT Sant Cugat i que es faran cada mes, en les següents dates.

• 14 de maig: Mira-sol
• 28 de maig: Valldoreix
• 11 de juny: Can Mates-Parc Central-Colomer 
• 9 de juliol: Volpelleres  
• 17 de setembre: Coll Favà 
• 12 de novembre: Monestir-Sant Francesc 
• 3 de desembre: Centre 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.