El xip: eina clau per identificar els animals

En els darrers anys, un dels apartats en què posen més èmfasi les societats protectores d’animals és en la identificació dels animals com a eina fonamental de la tinença responsable d’animals, així com per evitar pèrdues i combatre l’abandonament.

Tot i que la legislació en matèria de protecció d’animals és gestionada directament per cada comunitat autònoma i en les ordenances municipals de cada ajuntament, la identificació amb microxip i el cens municipal són obligatoris a tot l’Estat espanyol.

Un cop identificat, l’animal es dona d’alta al Registre General d’Animals de cada comunitat autònoma. I és que el microxip és com el document d’identitat de l’animal de companyia, i la garantia més fiable de poder-lo recuperar en cas de pèrdua.

Xip i cens

De mida més petita que un gra d’arròs, la seva col·locació en l’animal és senzilla i ràpida, instal·lant-lo de manera subcutània, sense necessitat d’anestèsia i essent pràcticament indolor.

Aquest xip conté les dades del propietari, fet que permet a les administracions, clíniques veterinàries, entitats protectores i cossos de seguretat, que disposen de lectors de microxips, localitzar el propietari en cas de pèrdua.

Pel que fa al cens, és també obligatori inscriure’l al registre censal del municipi. La inscripció es fa a l’ajuntament, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana a Sant Cugat, que el dóna d’alta al Registre General d’Animals de Companyia (ANICOM). També és important actualitzar les dades del cens quan l’animal canvia de domicili i donar-lo de baixa en cas de defunció.