Els avanpassats romans i visigots dels santcugatencs

Un estudi d'investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona ha volgut posar llum sobre els orígens dels habitants de Sant Cugat. A través de l'anàlisi de les restes humanes trobades en els jaciments arqueològics de Can Cabassa i Can Graells, la investigació permet afinar com eren i com vivien els santcugatencs que habitaven aquestes terres entre els segles III i VIII, al final de l'època romana.

La professora Eulàlia Subirà i la investigadora predoctoral Andrea Fernández han estudiat les restes dels individus trobats en les necrópolis romanes descobertes a Can Graells i Can Cabassa. Unes necrópolis que pertanyen a l’última etapa de l’imperi romà, un període de grans canvis en què es va produir l’entrada dels visigots a la Península Ibèrica.

A Catalunya, però, encara no s’ha pogut demostrar la presència de població visigòtica en aquest període. L’estudi de les dues necròpolis podria permetre saber si es van produir canvis poblacionals en aquest moment històric i com va ser l'arribada dels visigots en el nostre territori. Tot i això, el finançament no arriba i aquests dubtes seguiran, almenys de moment, ben vius.

Les restes de les necròpolis permeten constatar que la zona de Sant Cugat ja tenia una població estable en l’època tardo-romana. Juntament amb la vil·la de Can Cabassa es va crear també la fortificació romana i la basílica paleocristianes d’Octavià, els precedents de l’actual monestir del municipi.

La investigació

"Nosaltres tenim influències romanes, visigòtiques, àrabs, jueves, medievals... Ens hem anat creant a través del temps i l'estudi vol descobrir les influències que hem tingut d'art, cultura o genètica al llarg del temps", destaca la investigadora Andrea Fernández.

Can Cabassa "era una de les viles més importants de la comarca" en aquella època i s'explica per la proximitat amb Barcelona i l'explotació agrícola de la terra. "En aquesta zona hi ha un període de població estable bastant llarg en el temps", assevera Fernández, que afegeix: "Des del segle III ha sigut una zona molt poblada i activa".

L'objectiu de l'estudi era "l'anàlisi de les restes humanes per saber quin era el mode de vida de Can Graells i Can Cabassa". Les investigadores han estudiat les restes de 98 individus de 104 enterraments de Can Cabassa i de 18 individus de 23 tombes  de Can Graells. "Ens dona molta informació perquè tenim individus infantils, adults, homes, dones...", explica Fernández, que destaca que no és habitual trobar necròpolis tant grans com la de Can Cabassa.

El treball ha permès saber detalls del seu estil de vida: "Era una població que treballava molt la terra, es veuen patologies a l'esquena. També hem trobat alguna patologia infecciosa. Això ens dona pistes de com vivien, com es cuidaven o com menjaven".

L'origen

"Volem saber l'origen d'aquesta gent", reconeix la investigadora. La falta de finançament no ha permès una investigació més profunda que permetria conèixer d'on era i d'on venia la població santcugatencs d'aquests segles. "Qui eren aquests individus, com s'alimentaven? Eren d'aquí o d'on venien?", es pregunta Fernández.

Per la investigadora, aquestes dades són "importants de conèixer": "A Anglaterra, Alemanya o Itàlia tots aquests estudis estan fets i pots acabar definint les bases de les poblacions modernes. El que vull jo és veure les bases de la població moderna de la zona de Sant Cugat".

I és que encara hi ha preguntes sense respondre de la nostra història: "Què va passar quan va caure l'Imperi Romà i van arribar els Visigots? Què va passar amb la resta de població, quants visigots van arribar, hi va haver interacció?".

Si algun dia s'aconsegueix un finançament que no arriba o l'adminstració hi posa interès, aquests dubtes sobre els nostres avanpassats es podran resoldre.

Els jaciments

El sector de la necròpolis de Can Graells es va descobrir el passat juny, durant el procés de construcció d’un nou edifici d'HP a Sant Cugat, que va finançar els treballs. La intervenció arqueològica realitzada apunta a un possible assentament agrícola de l’època tardo-romana (entre els segles III i IV), tot i que de moment no ha estat localitzat l’assentament on vivien els individus localitzats a la necròpolis.

D’altra banda, Can Cabassa va ser localitzada en dues fases (2000-2001 i 2008), al ritme del procés d’urbanització del barri del mateix nom. Es tracta d’una vil·la romana que va tenir el seu moment d’esplendor als segles IV i V i que inclou tres àrees de necròpolis (del segle III al VI) amb diferents tipologies de tombes, més un conjunt d’enterraments aïllats (segles IV-V), alguns dels quals són individus abocats en sitges.