Els drones, "una arma de moda i en expansió"

El creixement en l'ús dels drones (avions no tripulats) com a arma de guerra i la seva regulació jurídica han centrat la conferència de Jaume Saura, professor de Dret Internacional i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, en el marc del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau. Saura té clar que els drones són una arma "de moda i en expansió" i per això ha volgut explicar quin ús en fan els exèrcits, principalment el d'Estats Units, i les lleis que els poden regular.

El professor ha detallat que els drones són avions no tripulats que en àmbit de guerra es van començar a utilitzar a la guerra de Kosovo, tot i que els primers atacs van ser a Afganistan, després de l'atemptat contra la Torres Bessones. Els drones, controlats remotament, poden anar carregats amb un míssil o fer una funció únicament d'espia. Destaquen pels assassinats selectius, tot i que Saura ha volgut desmuntar aquesta teoria.

"És una indústria que mou milers de milions d'euros, quaranta o cinquanta països hi estan invertint, entre ells l'estat espanyol", ha denunciat Jaume Saura.

I més enllà del debat legal i sobre els seus usos, Saura ha apropat la sensació de poblacions que es veuen afectades per la presència de drones: "Els testimonis relaten l'angoixa de sentir un brunzit durant dies a sobre el cap. Saps que acaba disparant, no pots sortir de casa. Tens una espasa de Dàmocles a sobre".

Un ús "salvatge"

"L'ús que s'està fent dels drones és molt salvatge", ha afirmat Saura, que ha detallat els tres usos que en fa l'exèrcit nord-americà:

• Personality strikes: atac a una persona identificada, amb noms i cognoms.

• Signature strikes: atacs per patró: a persones que tenen un comportament o actitud que pot ser considerat terrorista, però que pot ser, per exemple, portar barba i anar a la mesquita regularment.

• Follow-up strikes: atacs de seguiment, que poden ser atacs a funerals de terroristes.

Segons Saura, el primer cas es podria discutir si hi ha una situació de guerra, però els altres dos creu que són totalment "salvatges" hi hagi guerra o no, ja que vulneren qualsevol principi dels drets humans.

Com es regulen?

Segons Saura, des dels Estats Units es ven la idea que l'ús dels drones no està regulat, ja que és una arma nova. Tot i això, Saura no ha compartit aquesta idea: "Hi ha límits molt clars". I és que el president de Drets Humans a Catalunya  ha afirmat que en alguns casos es poden cometre crims de guerra i contra la humanitat.

"Assassines una persona quan ni tan sols l'has detingut detingut, perquè creus que és un criminal. Sense dret a defensa ni res", ha lamentat. Fins i tot ha defensat que en moments on no hi hagi guerra entre estats, no es pot assassinar d'aquesta manera cap objectiu, ni que fos "Bin Laden". "Se l'hauria de detenir i jutjar".

Guerra contra el terror

Jaume Saura ha explicat que els defensors de l'ús dels drones argumenten que hi ha una situació de guerra contra el terrorisme. Segons ell, una situació bèl·lica només es pot donar entre estats i no creu que atacar amb drones el Pakistan el 2008 sigui una resposta als atemptats de les Torres Bessones. "No té sentit, és l'absurd jurídic que ens han volgut imposar".

A més, ha llençat una reflexió: "Què hagués passat si Espanya hagués bombardejat el sud de França durant el conflicte amb ETA? O si el Regne Unit hagués atacat Irlanda per l'IRA?".

"Un atac terrorista no és un atac armat i necessita una resposta policial i no militar", ha finalitzat.