Galmes: "Cooperant es pot fer un gran canvi des de casa"

Poldi Galmes, santcugatenc graduat en psicologia, treballa amb l'ONG Servei Civil Internacional en una escola a Sri-Lanka per nens amb necessitats especials, afectats per diversitats com la síndrome d'Asperger. El centre, però, necessita un transport, i ara han engegat una campanya per finançar-lo.

El TOT Sant Cugat entrevista a Poldi perquè expliqui el seu projecte.


Com va introduir-se en el món de l'activisme internacional?

Jo vaig acabar l'any passat la meva carrera de Psicologia a la universitat i, abans de començar a fer un màster o un postgrau, volia tenir una mica més d'experiència en el meu sector però també experiència personal i anar a una cultura asiàtica. Volia allunyar-me de la cultura occidental i agafar una mica de perspectiva per poder ser més crític amb la nostra pròpia cultura, aprenent més d'una altra.

Amb quina ONG treballa?

Vaig trobar Servei Civil Internacional, una ONG on m'ho van posar tot molt fàcil: em van dir amb quins països i projectes tenien contacte, i vaig escollir Sri-Lanka. Érem una mitjana de quatre o cinc persones a la mateixa casa i cada voluntari feia projectes diferents.

Quina era la idea del voluntariat?

La meva funció principal allà era donar classes d'anglès i proveir l'anglès com a forma d'unir dues ètnies que fa uns 15 anys enrera van estar en guerra civil. Però quan vaig arribar el que em vaig trobar va ser que, per ambdues parts, no hi havia cap mena de guerra i el conflicte estava resolt: tothom volia viure en pau.

Llavors ja no tenia raó per seguir allà...

No ben bé. Em vaig centrar a fer classes d'anglès. En les meves estones lliures, amb l'organització ens vam dedicar a crear nous projectes per aportar com a novetat o maneres d'ajudar des d'un altre punt de vista. Un d'aquests projectes era una escola molt petita, a la mateixa casa on vivíem, on es va iniciar una aula per nens amb necessitats especials. L'escola va estar funcionant durant sis mesos però es va haver d'aturar perquè els nens no poden anar-hi.

Perquè no poden anar a l'escola?

Són nens que ja de per si tenen dificultat per integrar-se a la societat. A més, es troben en aquesta situació de no poder accedir a l'escola perquè els seus pares han de poder treballar per poder subsistir. Es tracta d'un problema de transport a l'escola. Els pares d'aquests nens tenen un nivell econòmic molt baix. Els pares no tenien ni els diners ni el temps com per anar a l'escola, i els nens viuen massa lluny perquè puguin anar-hi caminant.

"Com que els pares tampoc tenen certa educació o formació, no saben què fer amb ells i els deixen tancats a casa, i així és com passen la seva vida"

Tan perillós és?

Allà, caminar per una carretera, quan et passen uns camions enormes pel costat a tota velocitat, és perillós. Les calçades estan en mal estat. Si tens dificultats, com alguns d'aquests nens, per caminar o el que sigui és encara més perillós. Els nens van parar de venir, a poc a poc, fins que al final eren dos o tres i vam haver de tancar l'escola. 

I quina solució hi ha?

Vam engegar aquest petit projecte de donacions per tal de proveir a l'escola un tuk-tuk de grans dimensions perquè hi puguin caber cinc o sis nens. Així els nens podrien anar i tornar a l'escola des de casa, de forma segura, personalitzada i eficient, sense que els nens o les seves famílies haguessin de pagar res.

O sigui, que el tuk-tuk és un mitjà necessari.

Sí. Sense tuk-tuk, els nens no poden anar a l'escola. Si no poden anar a l'escola, es queden a casa tancats. Com que els pares tampoc tenen certa educació o formació, no saben què fer amb ells i els deixen tancats a casa, i així és com passen la seva vida.

I són molta gent implicada?

Al projecte del tuk-tuk som dues persones, el coordinador, que és de Mutur, i jo. I ara s'hi ha incorporat un altre voluntari d'Amèrica del Sud. El problema principal és com podem fer les donacions. Estem buscant una forma fàcil, eficient i que doni seguretat.

Quin problema tenen amb les donacions?

En un principi vam decidir que la gent pogués fer les donacions per transferència bancària, però en ser un altre continent et demanen unes taxes d'enviament molt més altes que aquí, i això dificulta les donacions. Vam provar també amb diverses plataformes de pagament online com Moneygram, que no es coneixen tant a Europa. I ara estem intentant trobar una plataforma més o menys coneguda per tothom, fàcil i intuïtiva.

Ja han arribat aportacions?

Abans que jo tornés vam començar a rebre algunes donacions i hi va haver bastant bona resposta, però amb el coordinador vam veure que no és suficient. No necessitem grans donacions, però si aconseguim arribar a un gran públic que donés petites aportacions, ja ho tindríem fet.

I perquè és important treballar amb la gent d'aquí?

La idea era aconseguir fer la crida a Europa, que té un major poder adquisitiu. Un euro d'aquí equival a 180 rupies, que és una diferència bestial. I si es fan donacions de dos o tres euros, o el que la gent sentís que volgués aportar, és un gran pas. Volíem intentar transmetre la idea que amb molt poc pots fer molt a altres països, intentar interconnectar cultures i països, encara que siguin molt llunyans. Es pot fer un gran canvi des de casa.

Es vol fer alguna campanya a Sant Cugat amb alguna entitat?

La idea és involucrar la màxima quantitat de gent i organitzacions possibles. Volem parlar amb l'Ajuntament de Sant Cugat i amb organitzacions privades per veure si ens poden ajudar a difondre el projecte. L'objectiu principal és el tuk-tuk, però si a més ens podem posar en contacte amb altres organitzacions que treballin amb nens amb necessitats especials i ens poden aportar materials per formació o el que vulguin, serà molt més que benvingut.