La plaça de Barcelona

A finals del segle XVIII i principis del XIX l’Ajuntament de Sant Cugat i els amos de Can Perbell van decidir urbanitzar els terrenys situats entre els torrents de la Bomba i Can Mora.

El primer que es va fer va ser construir el carrer que anava des del camí de Barcelona fins al camí de Valldoreix; el que avui es coneix com a carrer de Sant Antoni. Aquest carrer el van anomenar carrer Nou i va enllaçar la nova urbanització de Can Perbell amb el petit barri de Mas Rampinyu; el que avui és el barri de l’estació.

La plaça de Barcelona es va anar construint, es va anar fent gran i els carrers adjacents es van anar urbanitzant; el carrer de Girona i el de Vinyoles començaven a la plaça i acabaven al carrer de can Mora, els de Sant Jordi i del Sol començaven al de Sant Antoni i també acabaven al de Can Mora. 

Les edificacions en aquella època anaven molt a poc a poc, per exemple, el carrer de Sant Antoni, no es va acabar fins al 1854. El 1911 els veïns que hi havia a la plaça van pagar els plàtans. L’avi de Cal Tartraner va anar a Barcelona a comprar-los i els va plantar.