Caçar en temps de guerra

Al començament de la Guerra Civil, el govern va requisar totes les armes i escopetes de caça de la població. En aquest poble, pel fet de tenir gran quantitat de bosc i terres de conreu, la cacera era molt abundant.

Els de la colla de caçadors a la qual pertanyien els de casa, després de dinar els diumenges, s’ajuntaven tots al cap del carrer, davant de Cal Dionís, amb els Ferro, els de Can Trabal, els de Can Brou, els de Can Enric, els Duran, els Martí i un llarg etcètera. A vegades eren de quinze a vint persones, totes amb els seus gossos i proveïdes de bastons i garrots. Atiaven els gossos endavant, separant-se ells tres o quatre metres per agafar més espai i anant en forma de mitja lluna.

Quan els gossos trobaven el rastre d’alguna peça i sortia per algun costat era estrany que algun bastó no caigués sobre la seva esquena. Al final, sempre queien quatre o cinc peces i sempre anaven a parar a l’antiga barberia de cal Magarola, on muntaven la seva taula, les pelaven al pati i les coïen a la llar de la casa.