L'operació per salvar La Unió

El 2009 La Unió acumulava centenars de milers d'euros de deute i només un acord amb l'Ajuntament la podia salvar

La Unió, embargada. Aquesta va ser la primera notícia que va aparèixer el 2009 de la delicada situació de La Unió Santcugatenca i que posava en risc la supervivència d'una entitat amb més de cent anys d'història. Un símbol de la cultura popular i social de Sant Cugat que estava en perill per deutes de centenars de milers d'euros i la seu hipotecada.

La problemàtica actual: La Unió, entre "l'espasa i la paret"

Més info: La Unió Santcugatenca, entre "l'espasa i la paret"

Deutes acumulats

El 2009, la junta de llavors de La Unió, presidida per Pere Marín, parlava d'un deute acumulat de 170.000 euros urgents que s'havia de retornar si es volia evitar l'embargament. Una suma provinent d'un conflcite amb els antics llogaters del bar ubicat a l'edifici del carrer d'Anselm Clavé i de la mala gestió de la junta anterior. Per parar aquest procés, Pere Marín va deixar 126.000 euros i, els altres 44.000, els va demanar a un creditor particular.

Però aquest moviment va generar encara més dificultats. La nova junta que va substituir Pere Marín va descobrir que el crèdit al prestamista particular tenia un interès anual del 24% i que l'havia executat sense l'autorització de cap altre membre de La Unió. Dos anys més tard, el prestamista va reclamar a l'entitat els 44.000 euros més un any d'interessos.

Com no els van pagar, va demandar-los i la Unió va haver d'admetre el deute i pagar els 44.000 euros, els interessos i les despeses judicials, una quantitat que ascendia a més de 94.000 euros. Aquest deute el va acabar pagant l'Ajuntament de Sant Cugat. La nova junta va interposar una demanda contra Marín per aquest fet.

 

L'Ajuntament salva La Unió

El deutes es van anar acumulant i van arribar a una xifra aproximada de 500.000 euros cap al 2013. “A La Unió no s’han fet bé els deures, sinó no estaríem on estem. S’han comès errors històrics i ara remuntar-ho és molt difícil”, va explicar la llavors membre de la junta de l'entitat, Marta Serrés.

La supervivència de La Unió i la seva seu històrica estava en risc i només el suport de l'Ajuntament podia evitar una possible desaparició i embargament. Llavors es van obrir reunions per estudiar com es podia reconduir la situació. A finals de 2013 es va signar un conveni de col·laboració entres les dues parts pel qual l'entitat es podia quedar l'edifici en propietat. Entre altres, preveia:

  • La cessió a l'Ajuntament de l'ús del 50% de la programació del teatre i la sala Clavé i del 33% de la resta d'espais.
  • L'Ajuntament faria una aportació anual de 400.000 euros entre 2014 i 2016 per a inversions i cobrir deutes.
  • Aportació urgent de l'Ajuntament a La Unió de 141.000 euros per pagar deutes immediats.

“Semblaria desaconsellable, però si no ho arribem a fer ens ho haguessin retret els santcugatencs, els seus fills i els seus néts”, va explicar el 2013 el llavors regidor de Cultura, Xavier Escura.

Un acord per la supervivència

La Unió i el Consistori van acordar que la millor solució era crear un consorci público-privat, que es va acordar el 2015 i registrat el 2017. Així, l'Ajuntament podia fer les aportacions econòmiques i l'entitat mantenir part de la seva seu i disposar d'espai per les seccions. La voluntat de les dues parts era salvar La Unió i la seva seu, al mateix temps generar un retorn al municipi programant espectacles i altres activitats. La idea era incorporar l'espai a la Xarxa de Centres Culturals Polivalents com una sala de teatre amb capacitat per 400 persones. I en cinquanta anys l'edifici tornaria a ser propietat íntegrament de l'entitat.

“El retorn que tindrà això per a la ciutat no té preu”

Per una banda es salvava La Unió i, per l'altra, la ciutat guanyava un nou espai cultural que seria gestionat per les dues parts, però on les seccions de La Unió sempre hi tindrien lloc. “El retorn que tindrà això per a la ciutat no té preu”, va destacar Xavier Escura. “Al final, això és un equipament per a la ciutat que beneficiarà a tots els santcugatencs”, apuntava David Pujol, president de l'entitat des del 2015.

Les obres de l'edifici

Però per fer aquest pas, era imprescindible plantejar una reforma integral de l'edifici, ja que no complia les mesures de seguretat dels teatres i la seva situació era molt precària. Finalment, les obres es van iniciar a finals de 2017, amb la previsió inicial que s'allarguessin dos anys. Des de llavors, La Unió està sense seu i ha hagut d'estar dos anys en altres espais, com la Casa de Cultura o el Teatre de Mira-sol.

La licitació de les obres es va fer per 4,3 milions d'euros i el cost ha estat assumit per l'Ajuntament de Sant Cugat. Unes obres que han patit algun retard i tot i que la previsió era que La Unió pogués tornar a l'edifici el 2019, encara no ha estat possible.

L'operació del Consorci

El pacte per la creació del Consorci establia que La Unió cedia el solar de la seu. Inicialment es va valorar en 800.000 euros, però el nou govern ho va elevar fins als 1,8 milions. A canvi, l'Ajuntament feia les aportacions necessàries per eixugar els deutes urgents i fer la remodelació. AL cap de 50 anys, la seu tornaria íntegrament a mans de La Unió.

Fins ara, l'Ajuntament ha aportat 5,5 milions d'euros. I encara queden uns 2,2 milions d'euros per les infraestructures de l'escenari del teatre. Aquest projecte tot just s'ha aprovat, però s'ha de licitar i executar, per la qual cosa es podria enllestir en dos anys. Tot i això, la resta de la seu ja pot tornar a acollir les seccions de La Unió.

Així, la divisió de la propietat horitzontal que proposa el govern santcugatenc podria tenir en compte que l'Ajuntament acabarà aportant 7,7 milions d'euros i, La Unió, 1,8. A més, una qüestió a tenir en compte és el manteniment de l'espai i si La Unió se'n podria fer càrrec.

La problemàtica actual: La Unió, entre "l'espasa i la paret"

 
Comentaris

Destaquem