La petjada del franquisme a Sant Cugat i la "manca de Memòria Històrica" en la reparació

Durant el 2019 se celebra el 40è aniversari de l'aterrada de la democràcia al món local, amb els primers ajuntaments democràtics després del franquisme, una llarga dictadura que, més enllà de mutilar les llibertats del dia a dia, va deixar empremta en forma de nomenclàtor, assassinats ideològics i exiliats. Com molts altres indrets, Sant Cugat ha tractat d'esborrar l'enaltiment franquista al municipi, canviant els noms de carrers, places o centres educatius.

"A Sant Cugat no hi ha hagut una política de Memòria Històrica com a tal, s'ha anat a salts"

Tal com explica l'historiador José Fernando Mota, però, aquest procés ha estat "un nyap", ja que "a Sant Cugat no hi ha hagut una política de Memòria Històrica com a tal, s'ha anat a salts". Així, l'historiador explica que "no s'ha mirat bé qui mereix un carrer o qui no, com es reparen les víctimes... No s'ha fet mai a Sant Cugat".

Els criteris de la Comissió del Nomenclàtor

En aquest sentit, Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat, que forma part de la Comissió Tècnica del Nomenclàtor, creada l'any 1999, assenyala que "certament no s'ha establert un criteri que determini que la substitució de noms franquistes hagi de comportar l'assignació de noms republicans", tot i que puntualitza que "des d'un punt de vista tècnic no s'ha obviat". Cal destacar que, a banda de la Comissió Tècnica, existeix també la Comissió Política del Nomenclàtor. La tècnica proposa, la política decideix.

Tal com explica Campins, la Comissió Tècnica del Nomenclàtor segueix uns paràmetres concrets per decidir els noms de carrers o places que han de substituir els que es treuen, un d'ells, per exemple, és el de prioritzar noms de dones "perquè són molt minoritaris". També es té en compte la rellevància social o cultural que hagi pogut tenir la persona en qüestió en el municipi: "Un altre criteri és que alguns dels noms van ser donats ja en època democràtica. Tots aquells noms que han estat col·locats en època democràtica es deixen", afegeix l'historiador.

Tardança institucional, accions veïnals

De fet, no va ser fins fa menys d'un any, el 21 de gener del 2019, quan el Ple Municipal va aprovar una moció de reconeixement a les víctimes del franquisme, en la qual Ciutadans i el PP s'hi van abstenir. L'any 2014 es va aprovar una altra moció per retirar tots els símbols franquistes del municipi, però encara segueixen havent-hi noms de carrers que recorden la figura de personatges relacionats amb el franquisme. Per això, el col·lectiu Arran va decidir emprendre accions i, per exemple, l'any 2016 van retirar plaques de carrers amb noms del franquisme a Sant Cugat. Unes plaques que, posteriorment, l'Ajuntament va tornar a col·locar.

Posteriorment, l'any 2017, la Comissió Tècnica del Nomenclàtor va encarregar una informe per contar els noms relacionats amb el franquisme que quedaven al municipi i estudiar cas per cas la història del personatge que donava nom al carrer o a la plaça en qüestió. Se'n van extreure 10, dels quals la majoria ja han estat substituïts.

No ha estat fins a Enguany, quan després del canvi de Govern municipal, s'ha creat la regidoria de Memòria Històrica, inexistent fins ara, i que ocupa la socialista Pilar Gorina: "Apostem per la recuperació i el foment de la memòria democràtica. A Sant Cugat ja es feien coses, però ara ho lliguem sota un mateix paraigua", diu la regidora al TOT Sant Cugat, que afegeix que "la memòria ha de servir per construir un món millor".

Pel que fa a la tardança a l'hora de crear aquesta regidoria a Sant Cugat, com a molts altres municipis -fa 40 anys que hi ha ajuntaments democràtics-, Gorina pensa que "hi havia molta pressa per construir la democràcia després del franquisme, més que per tancar un passat ple de ferides".

En la memòria històrica referent a l'època del franquisme i la Guerra Civil, Sant Cugat col·locarà una placa a la carretera de l'Arrabassada, un dels punts d'afusellament, i col·locarà plaques a les cases on vivien els santcugatencs que van haver de patir l'holocaust nazi.

Les víctimes santcugatenques de la guerra i el franquisme

Segons investigacions realitzades pel mateix Mota, la Guerra Civil i el franquisme van liquidar la vida de 96 santcugatencs (70 en el camp de batalla, 13 assassinats en la rereguarda republicana, 4 en la rereguarda franquista, 4 afusellats després de la guerra i 6 en camps de concentració). A banda dels morts, Mota calcula que 95 santcugatencs van haver de passar per consells de guerra, més d'una 70a van ser empresonats i més d'un centenar més va anar a l'exili.

Cal destacar que Mota té un web, a través del qual fa públics molts articles i investigacions sobre aquest període històric a Sant Cugat.

El procés: catalanització dels noms, acció dels veïns i normalització

"El que es fa és catalanitzar els noms, i està tot ple de faltes d'ortografia"

Un dels trets característics del primer canvi de nom de carrers en l'últim alè del franquisme -a cavall amb el naixement de la transició- tal com apunta Mota, va ser les faltes d'ortografia: "El que es fa és catalanitzar els noms, i està tot ple de faltes d'ortografia i, a més, no es canvien, sinó que, per exemple, el carrer '18 de julio', passa a dir-se carrer del 18 de juliol, i el més aberrant de tot, el carrer de 'José Antonio' (Primo de Rivera) passa a dir-se carrer de Josep Antoni".

En aquest sentit, l'historiador explica que en la Diada de l'any 1977, les associacions veïnals del municipi passen a l'acció, i és aleshores quan "canvien directament el nom dels carrers". Així, el carrer 18 de juliol passa a dir-se carrer d'Endavallada; el carrer de Josep Antoni esdevé el carrer de Xerric i la plaza del Caudillo passa a ser l'actual plaça dels Quatre Cantons, per exemple.

"Quan es parla de la transició, l'últim que es democratitza són els ajuntaments"

Tot i que aquest canvi, impulsat per la població civil té una acceptació i una vigència moral, no és fins al 1979 quan "es normalitza", amb la constitució del primer Ajuntament democràtic: "Quan es parla de la transició, l'últim que es democratitza són els ajuntaments", puntualitza Mota.

Un altre exemple clarificador de la voluntat d'esborrar l'empremta franquista és, per exemple, el canvi de nom de l'actual Escola Pins del Vallès, que durant el domini feixista va dir-se Escuela Nacional Mixta Carrero Blanco B -i és que la A era l'actual Joan Maragall.

Canvi de nom, sí; reparació, no

"No s'ha reconegut a la gent que va lluitar contra el franquisme"

Si bé és cert que Sant Cugat va preocupar-se d'eliminar els noms franquistes (o la majoria), no ho va fer pensant en un exercici de reparació de les víctimes: els republicans, segons assegura José Mota: "Moltes vegades es parla de l'eliminació dels noms franquistes, però no es recuperen els noms dels republicans, de les víctimes del franquisme", diu, afegint que "no s'ha reconegut a la gent que va lluitar contra el franquisme".

Una reparació, però, que parcialment s'ha pogut dur a terme amb el nomenclàtor del barri de Volpelleres: "Quan fan el barri, decideixen posar noms republicans, com el de l'alcalde republicà Roc Cudó, el de Ramon Mas, qui va ser un líder rabassaire, etc.", explica, abans de puntualitzar: "però posen també a Pau Muñoz Castanyer allà al mig, un dels fundadors d'Unió Democràtica, un nacionalista català, però qui durant la guerra acaba passant-se a l'Espanya franquista i acaba sent alcalde durant dos anys".

El mateix historiador denuncia que "no podem ser un poble que tingui els noms d'aquestes persones als carrers perquè eren els representants del franquisme a Sant Cugat. Els representants d'un règim assassí". Un altre exemple similar és, com explica l'historiador, l'avinguda de l'Alcalde Barnils, i és contundent: "Aquesta gent no pot tenir un carrer. Són gent que han representat aquest sistema repressiu i dictatorial a Sant Cugat".

"Aquesta gent no pot tenir un carrer. Són gent que han representat aquest sistema repressiu i dictatorial a Sant Cugat"

Així, encara queden vestigis del franquisme al municipi: el carrer de Pau Muñoz, l'Avinguda de l'alcalde Barnils, el carrer d'Emeterio Escudero (la Floresta) o el carrer de Ramon Escayola (Valldoreix) en són un exemple, segons l'historiador: "Va ser el representant de l'EMD durant el franquisme", diu d'aquest últim Mota.

"Si haguessin participat directament de la repressió franquista, sí que haurien estat substituïts"

Pel que fa a aquests tres casos, Lluís Campins explica que la Comissió del Nomenclàtor entén que "pel sol fet d'haver participat en un Ajuntament franquista no s'havien d'eliminar, ja que calia veure la dimensió personal", i argumenta de Pau Muñoz, Barnils i Ramon Escayola: "La seva figura es va estudiar, i es va tenir en compte que no era ideològicament vinculada amb el franquisme. Si haguessin participat directament de la repressió franquista, sí que haurien estat substituïts".

A més, Campins també recorda la dificultat d'oposar-se al règim i a les demandes del mateix en aquella època, per por de represàlies: "Pau Muñoz sí que va ser alcalde, no va formar part d'una oposició política (al franquisme), però es va negar a vestir-se de falangista", diu l'historiador posant un exemple.

Sant Cugat, Pins del Vallès, San Cugat i, de nou, Sant Cugat

Durant els darrers anys de la II República, els que coincideixen amb la Guerra Civil (1936 - 1939) Sant Cugat va dir-se Pins del Vallès, segons Mota, per tal d'eliminar qualsevol vestigi catòlic del nom de la població: "Dins del republicanisme hi havia un anticlericalisme històric, que a Sant Cugat tenia més força perquè el Monestir havia estat el propietari de les terres fins a la desamortització, amb la qual cosa, els avis dels quals eren allà havien estat pagant molts anys. Això reforça l'animadversió cap a l'església", explica.

Un canvi de nom que no va acabar-se amb el del poble: "En el procés de treure l'Església de l'esfera pública es comencen a canviar els noms dels carrers, com el de Santa Maria, que passa a dir-se Francesc Layret. Posen els noms dels seus herois", assenyala Mota sobre els anys de la república. Un dels casos paradigmàtics és el del carrer de Santiago Rusiñol, que abans de la república es deia carrer del Principe, però que ja no ha canviat de nom des d'aleshores. Durant aquells anys, doncs, tots els carrers amb reminiscències monàrquiques o religioses (Sant...) canvien de nom.

"No es van atrevir a posar-li San Cucufato"

Amb l'entrada de les tropes franquistes al municipi, però, desapareix Pins del Vallès per tornar-se a dir San Cugat, sense t. És, doncs, erroni, que durant el franquisme el nom oficial del municipi fos San Cucufato: "Al gener del 39 s'acaba Pins del Vallès i passa a dir-se San Cugat, no es van atrevir a posar-li San Cucufato, cosa que si van fer a Sant Boi o Sant Quirze, per exemple. Però Sant Cugat es va quedar com San Cugat", explica José Mota.

Un cop va acabar el franquisme, es va catalanitzar de nou el nom, recuperant la t: "En l'únic període que canvia el nom és de l'octubre del 1936 fins al gener del 1939, que es diu Pins del Vallès", assenyala l'historiador.

L'inventari de carrers i places, així es diuen i així es deien durant la monarquia, la república i el franquisme

El mateix historiador José Fernando Mota, ha realitzat un inventari de carrers importants de Sant Cugat, amb el nom que tenen en l'actualitat i el que van tenir durant el passat.

Carrer de Santa Maria

• Franquisme: Calle de Santa María.
• República: Carrer de Francesc Layret.
• Monarquia: Carrer de Santa Maria.

Carrer de Sant Magí

• Franquisme: Calle de San Magín.
• República: Carrer de Pau Iglesias.
• Monarquia: Carrer de Sant Magí.

Carrer de Sant Domènec

• Franquisme: Calle de Santo Domingo.
• República: Carrer de F. Ferrer i Guàrdia.
• Monarquia: Carrer de Sant Domènec.

Carrer d'Endavallada

• Franquisme: Calle del 18 de julio.
• República: Carrer del 14 d'abril.
• Monarquia: Carrer de Baixada dels caçadors.

Carrer de Sant Antoni

• Franquisme: Calle del General Mola.
• República: Carrer de Fermín Galan i Garcia Hernández.
• Monarquia: Carrer de Sant Antoni.

Avinguda de Gràcia

• Franquisme: Calle Canovas del Castillo.
• República: Carrer de Francesc Macià.
• Monarquia: Carrer de Canovas del Castillo.

Plaça dels Quatre Cantons

• Franquisme: Plaza del Caudillo.
• República: Plaça de Francesc Macià.
• Monarquia: Plaça dels Quatre Cantons.

Carrer de Xerric

• Franquisme: Calle de José Antonio (Primo de Rivera).
• República: Carrer de Salvador Seguí.
• Monarquia: Carrer del Duque de la Victoria.

Plaça de Sant Pere

• Franquisme: Plaza Pedro San.
• República: Plaça de la República.
• Monarquia: Plaça Major.

Carrer de Santiago Rusiñol

• Franquisme: Calle de Santiago Rusiñol.
• República: Carrer de Santiago Rusiñol.
• Monarquia: Carrer del Pincipe.

Carrer de la Diputació

• Franquisme: Calle de la Diputación.
• República: Carrer de la Mancomunitat
• Monarquia: Carrer de la Mancomunitat.

Plaça de Lluís Millet

• Franquisme: Plaza de José Antonio (Primo de Rivera).
• República: Plaça de l'Estació
• Monarquia: Plaça de l'Estació.

Carretera de Barcelona

• Franquisme: Carretera de Calvo Sotelo.
• República: Carretera de Barcelona.
• Monarquia: Carretera de Barcelona.