Sant Cugat reconeix les víctimes del franquisme

Sant Cugat del Vallès ha fet un reconeixement a tots els ciutadans i ciutadanes de la ciutat que van ser jutjats il·legalment en consells de guerra franquistes. Ho ha fet durant la celebració del ple municipal aquest dilluns, 21 de gener, aprovant la moció presentada per ERC-MES, PDeCAT-Demòcrates, ICV-EUiA i PSC-CP. Una moció que s'ha aprovat amb el vot favorables de les diferents forces polítiques i els regidors no adscrits, i les abstencions de PP i Cs.

Una moció amb la qual també es mostra la satisfacció per l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 29 de juny de 2017. De la mateixa manera, l'Ajuntament treballarà per localitzar aquests santcugatencs i les seves famílies i comentar-los la possibilitat de demanar el seu certificat al Departament de Justícia i fer-los saber la possibilitat de consultar la llista de processos intruïts i de sentències adoptades a través del portal web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya abans del final de l'actual mandat.

Igualment, l'Ajuntament realitzarà un acte institucional de reconeixement i reparació a la ciutadania afectada i als seus familiars, i s'identificarà un espai digne de la ciutat perquè sigui dedicat a la memòria històrica. Un espai per la Pau i la reconciliació.

La moció la presentava Èric Gómez, d'ERC-MES, qui ha recordat que el franquisme "va ser un règim feixista i totalitari que destruïa persones", subratllant que "eren persones que lluitaven per la llibertat", i reivindicant la necessitat de "reparar el dany". "Necessitem fer molta memòria", ha dit, reivindicant que "on no hi ha memòria, no hi ha justícia".

Per part de l'equip de govern, Cristina Paraira, ha dit que "aquestes mocions ens ajuden a parlar d'aquests temes i, entre tots, fer memòria". Paraira ha fet valdre la tasca de l'Arxiu Nacional de Catalunya d'elaboració del llistat de les víctimes per restaurar la memòria històrica. Per part d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, ha celebrat l'aprovació de la llei del Parlament, lamentant que "la llista de les persones víctimes de la repressió franquista és molt llarga", reconeixent que "els noms de totes les persones víctimes són públics, i hem de fer el que calgui perquè aquesta informació arribi a tothom".

En el mateix sentit s'ha manifestat Pere Soler, del PSC-CP, apuntant que "el que diu la moció és de justícia; de memòria històrica", felicitant també l'Arxiu Nacional i l'historiador J.F.Mota pel seu "treball de recuperació històrica", i lamentant que "no tothom se sumi a la moció". També s'han sumat a la moció els regidors no adscrit Xavier Cortés i Dimitri Defranc, que en els dos casos han fet valdre la necessitat de fer memòria.

Per la seva banda, Álvaro Benejam, per part del PP, ha anunciat que "no ens sumem a la moció perquè, des de fa temps, hem cregut que quan es fan actes d'homenatge a persones que han patit repressió, s'han de fer de manera inclusiva, no exclusiva, perquè hi ha altres represaliats pels conflictes. El reconeixement s'ha de fer a tots". Per part de Cs, Múnia Fernández Jordán ha mostrat la seva satisfacció per la llei aprovada pel Parlament, però ha anunciat la disconformitat amb la moció presentada per ERC-MES pel redactat de la proposta, on es parla de "nació catalana", per exemple. "No comprem aquest discurs. Ni ara ni mai. Estar al segle XXI dient que al 36 això era una nació, no forma part del rigor històric", ha subratllat.

Núria Gibert (CUP-PC) ha lamentat que "sempre hi hagi una coletilla que impedeix condemnar el franquisme", i reclamant que "hauria de ser institucional, malgrat els matisos". "Cal que es faci memòria, perquè la memòria es nodreix d'això, de memòria, de consens democràtic", ha dit, admetent que "és una mica tard, però malgrat això s'ha de fer. És el deute amb les generacions que ens van precedir".