Les reivindicacions sobre manteniment i la falta de serveis centren el debat de Mira-sol

Mira-sol ha estat l’escenari d'un nou debat del cicle Els barris al centre, organitzat pel TOT Sant Cugat, després de l’estrena a les Planes i el segon a la Floresta. La sessió s’ha celebrat aquest dijous, 14 de maig, al Casal de Mira-sol i ha estat moderada per la directora adjunta del mitjà, Àgata Guinó. El debat ha servit per posar sobre la taula les principals inquietuds del veïnat, amb especial incidència en la mobilitat, l’habitatge, amb la preocupació pel futur desenvolupament del nou barri de Ca n’Ametller i els equipaments.

Mobilitat i pressió sobre l’espai públic

La mobilitat ha centrat bona part de les intervencions. Josep Lozano, membre de l’associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol, ha obert el debat alertant de la situació a l’entorn de l’Hospital General de Catalunya: “Hi ha un trànsit molt elevat i un problema clar d’aparcament”. En aquest sentit, ha advertit que la futura posada en marxa del complex aquàtic pot agreujar encara més la situació: “Quan s’inauguri, això generarà encara més problemes”.

Lozano també ha fet referència a altres qüestions en marxa, com la pacificació de l’avinguda de Madrid o la necessitat de millorar la xarxa de carrils bici. Tot i reconèixer que la mobilitat actual és “correcta”, ha avisat que el creixement previst pot convertir-la en un problema estructural.

Més info: Llum verda a la pacificació del trànsit a l'avinguda de Madrid de Mira-sol

En la mateixa línia, Mònica Bosch, secretària de l’associació de veïns, ha posat l’accent en el transport públic i el manteniment. Ha reclamat l’extensió de la línia L11 fins al centre comercial i la zona empresarial de Can Sant Joan, així com la creació d’un bus nocturn per facilitar l’accés dels joves a zones d’oci. També ha denunciat l’estat de l’espai públic: “Les voreres estan malament, els arbres són molt vells i els embornals es tornen a embrutar constantment”.

La veïna Carmen Pazos ha posat el focus en la gestió de l’aparcament i la zona verda, i ha reclamat que siguin els grans equipaments els que assumeixin les seves pròpies necessitats i no el veïnat: “M’agradaria treure el tema de la zona verda. Tenim l’Hospital General amb molt trànsit, la futura piscina i la universitat, i cada equipament hauria de resoldre els seus problemes d’aparcament, no els veïns”.

Queixes reiterades sobre el manteniment i falta de resposta

Bosch ha expressat una de les queixes més repetides del vespre: la manca de retorn per part de l’Ajuntament: “Ens escolten, però no hi ha resposta. És el dia de la marmota, sempre expliquem el mateix”.

Diversos veïns han reforçat aquest diagnòstic amb exemples concrets. Manel Cervantes, veí de Mas Gener, ha denunciat l’estat “lamentable” de carrers com el de l’Entroncament, amb vegetació envaint la via i falta de manteniment. També ha criticat la ineficàcia de les pantalles acústiques: “Ens van dir que serien la solució, però el soroll és el mateix”.

Més info: Formalitzades les obres per instal·lar pantalles acústiques a l'AP-7 a Mira-sol

En aquest sentit, la veïna Montse Moral ha fet una intervenció especialment centrada en la defensa del teixit veïnal i la necessitat de no perdre la identitat del barri. Moral ha remarcat que Mira-sol ha evolucionat molt en les darreres dècades i ha reivindicat la feina de les entitats: “Tenim la sort de tenir uns veïns compromesos que fan una feina molt gran, i això és el que manté viu el barri”.

Altres intervencions han apuntat a problemes d’incivisme, com l’ús de determinades zones per part de motoristes, o a la manca d’adaptació del transport públic. Robert Savé ha qualificat les línies d’autobús d’“incoherents” amb les necessitats del barri, mentre que altres participants han denunciat la baixa freqüència i la manca de connexions amb serveis bàsics.

El debat també ha derivat cap al model de governança. Josep Maria Àngel ha estat especialment crític amb el Consell de Barri, que ha qualificat d’“obsolet”: “Només serveix per informar, no per decidir”. Ha reclamat que tingui pressupost i competències reals per actuar sobre els problemes del barri.

Habitatge: creixement, pressió i manca d’oferta

L’habitatge ha estat un altre dels punts centrals, amb una preocupació generalitzada per la manca d’oferta assequible. Lozano ha denunciat la manca d’informació sobre projectes com Ca n’Ametller o l’antic camp de golf de Rubí: “Ens n'assabentem per la premsa, però no hi ha explicacions directes”. També ha qüestionat el model de creixement: “Si volem que els nostres fills es quedin, hauríem d’arribar als 200.000 habitants, és una qüestió matemàtica I això té conseqüències sobre el model de ciutat”.

Més info: Sant Cugat construirà el nou barri de Ca n'Ametller: 5.500 habitatges, 3.200 assequibles

Bosch ha posat rostre a aquesta problemàtica amb un exemple personal: “El meu fill ha hagut de marxar als Països Baixos perquè aquí no trobava res”. Una situació que ha generat consens entre els assistents.

En una línia similar, Àngel ha assenyalat el model de Sant Cugat “està penat per a gent amb molts recursos”. Ha lamentat que no s’hagi apostat per adquirir sòl públic en el passat per fer habitatge protegit, deixant el desenvolupament en mans del sector privat.

Moral ha introduït un matís, defensant la necessitat d’evolucionar però preservant l’essència del barri: “S’ha de créixer, però fent-ho bé i explicant-ho”. També ha recuperat el debat sobre la possibilitat de dividir habitatges grans, una proposta que ja s’havia plantejat anys enrere.

Les preocupacions també s’han centrat en les conseqüències del creixement. Cervantes ha advertit dels riscos hidrològics de construir el nou barri de Ca n’Ametller: “Ara el camp absorbeix l’aigua, però amb ciment això no passarà. On anirà a parar?”. També ha criticat la manca de serveis associats al creixement: “No tenim ni hospital públic”.

Equipaments i dèficits de serveis

Els equipaments han estat un altre dels grans blocs de debat, novament amb el manteniment com a element central. Lozano ha valorat positivament infraestructures com el mercat de Mira-sol o el camp de futbol, però ha denunciat mancances importants, especialment al Casal: “Hi ha inundacions i són els mateixos usuaris qui han de netejar”.

Una de les reivindicacions més reiterades ha estat el complex aquàtic, pendent des de fa dècades. Bosch ha estat contundent: “Portem 35 anys esperant”. També ha denunciat l’estat d’altres equipaments com la zona de petanca, amb presència de rates, o el rocòdrom, on “cauen peces”.

Més info: Nou retard en el complex aquàtic de Mira-sol

La manca de serveis sanitaris ha generat un fort malestar. Diversos veïns han criticat la dependència de la Mútua de Terrassa. Mercè Pérez ha estat especialment crítica: “Som una de les ciutats més riques i no tenim hospital públic. Alguna cosa no s’està fent bé”.

Moral ha defensat que Mira-sol, amb 18.000 habitants, hauria de disposar de més serveis: “Som com una ciutat dins de Sant Cugat”. Moral també ha posat èmfasi en la importància del casal com a espai de trobada i cohesió social, i ha reclamat que es millorin les seves condicions i usos perquè pugui esdevenir un veritable centre de vida comunitària.

Sensació d’abandonament i manteniment com a eix central

Un dels moments més intensos del debat ha arribat quan s’ha abordat la qüestió del manteniment, convertida en la principal preocupació transversal del veïnat. Les intervencions han coincidit a descriure una manca d’atenció continuada i una percepció clara que Mira-sol queda sovint en segon pla.

Més info: El manteniment dels carrers i la seguretat, al Consell de Barri de Mira-sol

El veí Josep Maria Moretó ha estat contundent: “Abans de fer projectes nous, cal mantenir el que ja tenim”. Ha criticat que els pressupostos participatius es destinin a actuacions bàsiques que haurien d’estar cobertes pel pressupost ordinari, i ha denunciat situacions d’incivisme en espais com el passeig del Baixador o l’avinguda de Madrid.

Cervantes ha reforçat aquesta idea amb exemples del dia a dia: carrers amb vegetació descontrolada, accessos en mal estat i intervencions municipals que considera insuficients. “Es fan pedaços que no solucionen res”, ha lamentat. La sensació de greuge comparatiu també ha estat present. “Sempre som els últims”, ha afirmat Cervantes, apuntant diferències en el manteniment respecte a altres zones del municipi.

La veïna Mercè Pérez ha expressat el malestar de manera directa: “Tenim el barri fet un desastre i som una de les ciutats més riques de Catalunya”. També ha qüestionat el destí dels impostos: “On van aquests diners?”.

En la mateixa línia, Jordi Andreu ha posat el focus en l’impost metropolità: “Fa anys que el paguem i no hem vist cap millora clara”. Una reflexió que ha reforçat la percepció general de manca de retorn per part de l’administració.

Resposta política: reconeixement dels dèficits

Els representants polítics presents al debat han reconegut bona part de les problemàtiques exposades pel veïnat, especialment en matèria de manteniment, tot i que amb matisos en les causes i les solucions.

El tinent d’alcaldia Carles Brugarolas (Junts) ha admès que el manteniment és “el gran repte” no només de Mira-sol, sinó del conjunt de Sant Cugat. En aquest sentit, ha explicat que una de les prioritats del govern municipal ha estat “remuntar la situació econòmica” per poder disposar de més recursos destinats al manteniment dels barris. “Això ja ha arrencat”, ha assegurat, tot defensant que s’està en una nova etapa que ha de permetre millorar progressivament l’estat de l’espai públic.

Brugarolas també ha posat en valor l’execució de projectes pendents, especialment aquells vinculats als pressupostos participatius, i ha afirmat que l’objectiu del govern és que totes les actuacions d’aquest mandat quedin enllestides abans que acabi. Tot i això, les seves paraules han contrastat amb la percepció expressada pel veïnat, que reclama resultats més visibles i immediats.

Per la seva banda, el regidor d’Habitatge, Francesc Duch (ERC), ha contextualitzat les mancances en el fort creixement del municipi en els darrers anys. “Sant Cugat ha crescut moltíssim i això ha fet que, en alguns casos, l’administració vagi a remolc”. Tot i això, ha volgut subratllar que existeix voluntat política per abordar els problemes i treballar conjuntament amb el veïnat.

En relació amb el Consell de Barri, Duch ha defensat el seu paper com a espai de comunicació entre ciutadania i administració, però ha recordat que legalment no pot tenir competències executives. Pel que fa al futur urbanístic, ha situat el desenvolupament de Ca n’Ametller com una oportunitat per donar resposta a la problemàtica de l’habitatge, assegurant que es tracta d’un projecte que té en compte aspectes com els serveis associats o la gestió de l’aigua.

Des de l’oposició, les intervencions han estat més crítiques. Francesc Aguilà (PSC) ha posat sobre la taula que la manca de serveis al barri “no és un problema d’ara, sinó que ve de fa temps”, i ha afegit que el manteniment “sempre és el tema estrella” en aquest tipus de debats. Tot i això, ha reconegut que “s’han fet coses al barri.

En una línia similar, Álvaro Benejam (PP) ha criticat la manca de respostes concretes durant el debat, especialment en relació amb el futur desenvolupament de Ca n’Ametller. “Avui era una oportunitat per explicar quines solucions es plantegen i no s’ha fet”, ha lamentat, posant en dubte que els nous projectes urbanístics ajudin a resoldre les mancances actuals de Mira-sol.

Les pròximes edicions d'Els barris al centre''

Valldoreix, Can Mates, Parc Central i Colomer, Coll Favà, Volpelleres, Monestir-Sant Francesc i Centre ciutat protagonitzaran els pròxims debats que se celebraran des del TOT Sant Cugat i que es faran cada mes, en les següents dates.

• 28 de maig: Valldoreix
• 11 de juny: Can Mates-Parc Central-Colomer 
• 9 de juliol: Volpelleres  
• 17 de setembre: Coll Favà 
• 12 de novembre: Monestir-Sant Francesc 
• 3 de desembre: Centre 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.