Sant Cugat està dividida en dues zones escolars, però aquestes no són inamovibles. De fet, fa uns anys els centres educatius públics de Sant Cugat es dividien en 7 zones, mentre que els concertats anaven a banda. Una divergència que l’any 2012 el consistori va corregir unificant les públiques i les concertades en les mateixes zones, i aleshores va canviar el model.
L’última vegada que es van poder canviar les zones escolars va ser l’any 2019, però aleshores el Consell Municipal Escolar va decidir mantenir les dues zones. L’organisme municipal es compromet, però, a revisar el model cada dos anys.
Les famílies es queixen per les zones escolars actuals
Ara, la polèmica ha tornat a surar perquè algunes famílies no han pogut inscriure als seus fills a les escoles que havien triat en primera opció i que estaven al costat de casa. Per contra, hauran de fer quilòmetres per dur-los a l’escola.
És el cas de la família del Jaume Valldeperas que aquest curs 2021-2022 no ha pogut inscriure a la seva filla de 3 anys a les escoles que tenien a 400 i 500 metres, l’Escola Turó de Can Mates i l’Escola Ciutat d’Alba, respectivament.“No tenen sentit les dues zones. Estan fetes al mil·límetre per afavorir les escoles concertades”, ha dit Valldeperas. Descontent amb aquesta situació, Valldeperas va remoure cel i terra per aconseguir matricular a la seva filla a una escola prop de casa. Ara espera resposta d’un recurs que ha posat a la Generalitat. Aquest cas li provoca enuig al Jaume Valldeperas. Sobretot quan sent els representants polítics de l’Ajuntament defensar un model de mobilitat sostenible per Sant Cugat. Tampoc està d’acord amb el que considera la “mercantilització de l’escola pública”. Valldeperas creu que els pares no haurien de poder escollir escola pública com tampoc poden escollir CAP.
L’Ajuntament ha assegurat al TOT que el mes de novembre d’aquest any es debatrà amb el Consell Escolar Municipal la possibilitat de canviar el model de zonificació actual, tenint en compte criteris de proximitat i per tal de mitigar al màxim les possibilitats de segregació escolar.
La segregació escolar: el perill d’una mala divisió escolar
Precisament, la segregació escolar és un dels temes que més preocupa al director de l’Institut Joaquima Pla i Farreras, Guillermo Matias. Sobre aquesta qüestió ha afirmat que comptar amb dues zones com les actuals permet que no es creïn els guetos que sí que es farien en el cas d’una divisió diferent amb moltes zones escolars. “Com que vivim en una ciutat amb molta diferència socioeconòmica entre barris, prioritzar només la proximitat el que pot provocar és que hi hagi una guetització de certes escoles”, ha dit Matias.
Personalment, li preocupen molt certes escoles emplaçades al centre de la ciutat. Centres educatius que van patir un episodi de concentració d’alumnes amb necessitats especials fa 15 anys quan hi havia moltes més zones escolars. Per a Guillermo Matias aquest canvi de model va permetre que “la segregació escolar tan bèstia que hi havia abans es diluís a poc a poc”. Tot i això, per al director del Joaquima Pla i Farreras s’ha d’arribar a un equilibri, ja que, per a ell, si només té prioritat la proximitat de les famílies, les escoles de Sant Cugat poden tornar a patir les mateixes situacions del passat.
Un equilibri que permeti l’entesa amb veus contràries a les dues zones escolars com la presidenta de la Coordinadora d’Afes de Sant Cugat, Xènia Amorós, que ha afirmat que “les dues grans zones, on tens molts centres per triar, s’ha vist que han empitjorat les dades de segregació escolar”.
Noves fórmules de zones escolars
L’entesa implica trobar noves fórmules com les que ja treballa el Consell Escolar que permetin arribar, segons Matias, a “un equilibri entre la proximitat de les famílies i la lluita contra la segregació escolar”.
Un dels models que es podrien aplicar seria el que proposa l’Ajuntament de Barcelona. Per a Matias, en aquest model no es divideix la ciutat en zones escolars ni els pares trien en funció dels centres d’aquella zona, sinó que les famílies poden escollir entre les escoles que els suggereix la ciutat en funció del seu domicili.
Aquesta proposta és la que defensa Xènia Amorós, que ha dit que el més interessant d’aquest model és “limitar el nombre de centres” perquè “tenir molts a escollir provoca desplaçaments de 8 km”. Per a ella, “és més normal escolaritzar-se a l’escola del barri, la més propera, on pots anar caminant”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok