El Suprem no admet el recurs de l'EMD i obliga a enderrocar les tres cases de Valldoreix

El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs presentat per l'EMD de Valldoreix contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava a enderrocar les tres cases d'una parcel·la entre el carrer de Sant Francesc i Costers per irregularitats en l'atorgament de la sentència. D'aquesta manera, el Suprem confirma la sentència del TSJC i dona un termini de dos mesos a l'administració valldoreixenca per enderrocar els habitatges, que ha d'assumir-ne el cost.

Més info: Ordenen enderrocar les tres cases de Valldoreix, l'EMD recorre la sentència

Així ho ha fet públic Guanyem Valldoreix, la candidatura integrada per CUP-PC, ERC i Comuns a l'EMD de Valldoreix. "Són uns fets de greu trascendència pel futur de l'EMD i per Sant Cugat", ha alertat el candidat a la presidència, Xavier Humet, que ha assegurat que el cost en compensacions i indemnitzacions per l'administració valldoreixenca podria superar els quatre milions d'euros. "Pot hipotecar el mandat sencer, és la meitat del pressupost", ha emfatitzat Núria Gibert, de CUP-PC.

"Un dels fets més denunciables és la mala praxis i l'opacitat del govern"

En aquest sentit, des de Guanyem Valldoreix han criticat "la mala praxis i l'opacitat" del govern valldoreixenc en aquest assumpte. "Han anat tirant la pilota endavant per fer passa el temps, i enlloc de seure i negociar per buscar una solució, han anat presentant recursos als jutjats". A més, Humet denuncia que no s'ha informat en cap moment a l'oposició sobre l'evolució del cas.

"Si aconseguim la presidència i fer govern, donarem prioritat a una gestió per poder resoldre sense repercusions doloroses per Valldoreix", emfatitza Xavier Humet, que adverteix de les "repercussions" molt negatives que hauria d'assumir l'EMD en cas que finalment s'enderroquin les cases. "No sabem si encara hi ha temps per arribar a un acord extrajudicial, però ho intentarem", reconeix.

"Un dels fets més denunciables és la mala praxis, l'opacitat i una manera de fer a l'EMD de Valldoreix que acaben derivant els problemes als jutjats, enlloc de prendre's-ho amb responsabilitat, buscant pactes", denuncia Ramon Gutiérrez, de Sant Cugat en Comú. Per la seva banda, Mireia Ingla, d'ERC-MES, també critica "l'actitud" de l'equip de govern de no informar l'oposició.

El president de l'EMD critica l'oposició

Josep Puig, president de l'EMD de Valldoreix, s'ha mostrat molt crític amb les declaracions de l'oposició, a qui ha acusat de fer "electoralisme" i "sang". En declaracions al TOT, Puig ha assegurat que al febrer van mantenir una reunió amb Xavier Humet i l'advocat de l'EMD i se li va donar "tota la informació". Així, ha rebutjat les acusacions d'opacitat i afirma que Humet "menteix".

Sobre la sentència, Josep Puig ha explicat que els serveis jurídics de l'EMD encara hi estan treballant i ha carregat contra el jutge. "La sentència està fora de lloc, és kafkiana. Si tires una casa, les altres dues són legals. Per què s'han d'enderroar les tres, si després se'n poden construir dues". A més, ha assegurat que des de l'EMD "són els més interessats" en què hi hagi un acord entre la propietat i el denunciant per evitar les conseqüències econòmiques per l'entitat. Amb tot, reconeix que no es pot informar al minut, ja que les negociacions s'han de portar amb discreció. Malgrat la decisió del Suprem, ha explicat que encara hi ha temps per arribar a un acord extrajudicial entre les parts.

En aquest sentit, ha assegurat que aquest és una problemàtica que es va trobar quan va assumir la presidència de l'EMD el 2011. "Quan es va atorgar la llicència, estava ben feta. Però va haver-hi un canvi normatiu, un veí va denunciar i s'ha anat embolicant", afegeix. Un cop els serveis jurídics hagin acabat d'estudiar la situació, ha explicat Puig, es donarà més informació, entre altres, de termini que hi ha per arribar a un acord extrajudicial.

Llicència de l'any 2000

Les tres edificacions es van construir amb una llicència atorgada el 2000 per l'EMD de Valldoreix. Els litigis es remunten a l'any 2002, quan un particular va posar una denúncia contra l'empresa i l'administració per aquestes tres construccions fetes en una sola parcel·la. Des de llavors, els tribunals ha enumerat algunes irregularitats en l'atorgament de la sentència, com el fet de no complir la norma d'un habitatge per una parcel·la, el règim de distància respecte altres edificacions o la façana mínima a vial.

El Tribunal Superior de Justícia va afirmar en la sentència de l'octubre de 2018 que la llicència "no estava ajustada a dret" i calia enderrocar les tres cases en dos mesos. L'EMD va presentar un recurs de casació al Tribunal Suprem, que no ha estat admès a tràmit.

En aquell moment, el president de l'EMD, Josep Puig, va qualificar la sentència de "kafkiana" i va assegurar que estaven intentant que el propietari dels habitatges a enederrocar, l'empresa Bei Barcelona, i el veí que va denunciar la seva presumpta i·legalitat arribessin a un acord extrajudicial. "La sentència és kafkiana, perquè obliga a tirar les tres cases, quan tirant-ne una ja està solucionat. Enderroques les tres cases i llavors en pots fer dues, no té sentit", va criticar llavors Puig.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia establia que, en cas que no es faci efectiu l'enderroc, s'hauria de remetre a la jurisdicció penal contra el president de l'EMD de Valldoreix.