Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Per què decideix no continuar a la selecció espanyola absoluta d’hoquei sobre herba?
Una no pot arribar a tot, i la selecció requereix molt d’esforç i temps: viatges, entrenaments al migdia, preparació pel teu compte, cuidar-se i passar-se els estius competint. Fins ara em compensava, però ara, compaginar parella, feina i família se’m fa difícil. Era un bon any per deixar-ho perquè s’acabava un cicle. És una llàstima que no hagi pogut acabar jugant els meus segons Jocs Olímpics. Volia jugar-los i deixar-ho. Seguir quatre anys més ho veia impossible. Era el moment de deixar-ho.
No es van classificar per als Jocs Olímpics de Londres. Què va passar al Preolímpic de Bèlgica?
Arribàvem en un bon moment. Havíem fet una bona preparació. No vam saber estar a l’altura. M’esperava classificar-nos, la veritat. Totes teníem molt interioritzat que aniríem als Jocs Olímpics de Londres 2012.
De tots aquests anys amb la selecció, amb què es queda?
Marxo molt contenta per tot el que m’enduc. Són molts anys i competicions. Les meves millors amigues les he fet a la selecció. També em sento molt orgullosa d’haver pogut jugar a la selecció, durant molts anys, amb la Maria Romagosa i, els últims anys, amb l’Andrea Puig.
Ha acomplert el seu somni esportiu?
Des de ben petita, el meu somni era jugar uns Jocs i ja ho he fet. Em considero molt afortunada.
Per als esportistes d’elit, és difícil compaginar l’esport professional amb la feina?
És molt complicat, però jo he tingut molta sort. A la meva feina m’han ajudat a poder-ho compaginar. Els ho agraeixo.
En els últims anys, el primer equip femení del Junior FC no lluita per al títol de Lliga. Què està passant?
Són cicles. Hem tingut cicles molt bons que hem estat a dalt i ara toca anar una mica enrere per tornar a agafar embranzida. Les coses s’estan fent bé i pugen jugadores maques i amb molt de talent. Estic segura que tornarem a jugar finals.
Què significa portar la samarreta del Junior FC?
Moltes coses. Jugo al Junior FC des de ben petita i els meus amics són del Junior FC.
Deu haver rebut ofertes d’altres clubs per marxar. Per què no ho ha fet?
Tampoc no és que n’hagi rebut moltes, però la gent ja sap que estic molt arrelada al Junior FC. No em veig vestint una samarreta que no sigui la del Junior FC i jugar contra el Junior FC.
Vostè, que és de Sant Cugat de tota la vida, podria explicar què és el Junior FC?
El Junior FC és una família. És un lloc on sempre t’hi trobes a gust.
Sempre ha portat el dorsal número 2 a la samarreta?
Vaig començar jugant al Junior FC amb un altre dorsal. Amb 13 anys vaig anar a jugar amb la selecció sub-16 espanyola i em van donar el dorsal 2. Li vaig agafar una estima especial. Llavors, al Junior FC me’l vaig canviar.
La selecció catalana absoluta femenina d’hoquei sobre herba juga, com a molt, un partit a l’any. Li agradaria jugar-ne més?
I tant! M’encantaria. En juguem pocs, de partits, però quan els juguem, ho fem molt motivades. És una pena que no se’n puguin jugar més. Les jugadores sempre hi estem disposades.
Sempre ha comptat amb el suport incondicional de la família, que valora moltíssim.
He tingut molta sort amb la meva família. Sempre m’han donat molt de suport. El meu pare em segueix a tot arreu on vaig a jugar i això també et dóna força.
El primer equip masculí ha assolit l’ascens a la Divisió d’Honor A.
Me n’alegro molt. Són molts anys d’esforços i de sacrificis. joves i de la casa.
Més sobre Menéndez
Juga en la posició de mig i sempre ha defensat els colors blau-i-negre del Junior FC, excepte la temporada 2006-2007, que va marxar a Holanda a fer un Erasmus. Amb el Junior FC ha estat diverses vegades subcampiona de la Divisió d’Honor i de la Copa de la Reina. És llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i treballa en el sector del màrqueting.
