Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Benvolguda Sra. Caballé,
Amb atenció primer i estupor desprès, vaig escoltar les seves declaracions pel que fa a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte al model d’immersió lingüística. Sense cap tipus de rubor ni vergonya responsabilitza al Partit Popular d’estar darrera de la mateixa, obviant la divisió de poders, i enterrant definitivament a Montesquieu.
Té proves per fer aquesta afirmació? O estem davant d’una altra mostra més de la propaganda del nacionalisme del que és militant i que es basa en el “tant elaborat” argument que el Partit Popular és el responsable de tots el mals? Almenys, si ha de responsabilitzar a aquest partit sigui una mica més original i aporti alguna cosa interessant i contrastada al debat, més enllà de l’habitual discurs victimista tant propi dels que pensen com vostè.
Com a presidenta que és de la secció local d’Òmnium Cultural a Sant Cugat hauria de ser més prudent i tenir cura a l’hora de fer segons quines manifestacions. Ho dic perquè pertany a una entitat que es financia principalment amb les aportacions públiques de les diferents administracions catalanes amigues, és a dir, amb diners que surten de les butxaques de cadascun dels ciutadans, inclosos els santcugatencs, independentment de la seva ideologia, i que ni coneixen ni es beneficien dels fruits de les generoses subvencions que vostès reben.
Li recordo Sra. Caballé, que la seva entitat es va crear fa cinquanta anys per tal de promoure i difondre la cultura catalana, i a això s’hauria de dedicar. Malauradament Òmnium Cultural ha près un altre camí: ha deixat de ser una entitat cultural per convertir-se en una entitat política que es permet el luxe d’utilitzar els nostres diners per promoure boicots a diferents productes, fer crides a la insubmissió fiscal i a la desobediència civil a lleis o sentències judicials si aquestes no s’adeqüen als seus plantejaments ideològics, o el que és el mateix, a fer-li la feina bruta al nacionalisme més radical i excloent, i tot això sense passar per les urnes.
Amb atenció primer i estupor desprès, vaig escoltar les seves declaracions pel que fa a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte al model d’immersió lingüística. Sense cap tipus de rubor ni vergonya responsabilitza al Partit Popular d’estar darrera de la mateixa, obviant la divisió de poders, i enterrant definitivament a Montesquieu.
Té proves per fer aquesta afirmació? O estem davant d’una altra mostra més de la propaganda del nacionalisme del que és militant i que es basa en el “tant elaborat” argument que el Partit Popular és el responsable de tots el mals? Almenys, si ha de responsabilitzar a aquest partit sigui una mica més original i aporti alguna cosa interessant i contrastada al debat, més enllà de l’habitual discurs victimista tant propi dels que pensen com vostè.
Com a presidenta que és de la secció local d’Òmnium Cultural a Sant Cugat hauria de ser més prudent i tenir cura a l’hora de fer segons quines manifestacions. Ho dic perquè pertany a una entitat que es financia principalment amb les aportacions públiques de les diferents administracions catalanes amigues, és a dir, amb diners que surten de les butxaques de cadascun dels ciutadans, inclosos els santcugatencs, independentment de la seva ideologia, i que ni coneixen ni es beneficien dels fruits de les generoses subvencions que vostès reben.
Li recordo Sra. Caballé, que la seva entitat es va crear fa cinquanta anys per tal de promoure i difondre la cultura catalana, i a això s’hauria de dedicar. Malauradament Òmnium Cultural ha près un altre camí: ha deixat de ser una entitat cultural per convertir-se en una entitat política que es permet el luxe d’utilitzar els nostres diners per promoure boicots a diferents productes, fer crides a la insubmissió fiscal i a la desobediència civil a lleis o sentències judicials si aquestes no s’adeqüen als seus plantejaments ideològics, o el que és el mateix, a fer-li la feina bruta al nacionalisme més radical i excloent, i tot això sense passar per les urnes.
