Alan: tots som culpables!

Fa uns dies ens despertàvem amb la notícia que un noi transsexual s’havia suïcidat. Aquest noi va patir en diversos centres escolars assetjament per part d’alguns alumnes, cosa que el va fer canviar de centre com a mínim dues vegades.

Ara com ara trobem que es busquen culpables a la situació límit que va portar l’Alan al suïcidi, però crec que buscar culpables individuals és una errada, no perquè aquelles persones que van fer la vida impossible a l’Alan no siguin responsables dels seus actes, que ho són, sinó perquè malauradament no són actes aïllats dintre de la nostra societat.

És cert que el Parlament de Catalunya va aprovar l’octubre del 2014 la Llei contra l’homofòbia i la transfòbia, però malauradament no l’ha dut a terme. L'aplicació d’aquesta llei ha de ser immediata i s’han de començar a implementar tots els punts d’aquesta llei, sobretot en les polítiques contra discriminació, tant al carrer com a les escoles.

En aquest sentit podem dir que el Govern és part responsable de la mort de l’Alan i no aniríem errades fent aquesta afirmació, però personalment penso que assenyalar com a úniques culpables les persones que van assetjar l’Alan i les administracions públiques és fer-nos un flac favor com a societat.

Les actituds homòfobes i transfòbiques fa temps que han arrelat a la nostra societat. Aquestes actituds d’odi a les diferències fa massa temps que duren i malauradament no només són els centres escolars els que l’han d’eradicar. Penso que a les escoles i als instituts els i les joves han de ser ensenyades, i l’educació és cosa de totes, tant de les mares i pares, com de la societat.

És per això que penso que totes som culpables de la mort de l’Alan. Sí, és clar que hi ha diferència entre les persones que han utilitzat la discriminació i l’odi per assetjar-lo i entre nosaltres, però la nostra responsabilitat com a éssers col·lectius que som és la d’educar els nostres infants en el respecte a la diferència, ja sigui per opcions sexuals, religioses, ètniques o les que siguin.

Per tant, que s’hagi arribat a aquesta situació també és culpa nostra, ja que hem permès actituds discriminatòries, ja sigui per no haver educat prou en la igualtat i el respecte de la diferència, com per haver tolerat acudits homòfobs, per no actuar davant de les actituds que perpetuen l’odi.

Si volem avançar cap a una societat on totes les persones siguin respectades per igual, hem de començar per nosaltres mateixes i pel nostre entorn més immediat, tallant de soca-rel qualsevol actitud que permeti l’odi i la discriminació i fomentant valors com el respecte, la igualtat i la tolerància.

Però mentre no arribem a aconseguir una societat on aquests valors regeixin les nostres vides només tenim dos camins: ser còmplices del canvi social per aconseguir aquest canvi o ser còmplices de la discriminació i l’odi, de l’homofòbia i la transfòbia. Buscar altres culpables sense fer autocrítica de la nostra societat i del nostre model social és enganyar-nos a nosaltres mateixes i permetre allargar aquesta injustícia social.

Twitter