Amor. App V.2.0

L'altre dia llegia que el 96,3% dels solters estan en alguna app per lligar. Entre això i que m'han demanat diverses vegades tornar a escriure sobre aquest tema, m'atreveixo a donar aquesta, la meva opinió, enfocada a totes les Santcugatenques que em llegeixin.

Noies, a la xarxa, sempre caminarem entre "pitos i flautas" encara que en els perfils puguem llegir tot sobre la recerca de l'amor veritable i d'aquesta persona que els complementi, la majoria de les cites s'acabaran després de la primera rebolcada. Però clar, no és qüestió de veure més penes que un uròleg per tal de trobar a aquell que faci simbiosi també amb el seu cervell, així que aprendre a descartar més enllà d'una fotografia ha de ser important.

Una llança a favor de les apps per lligar, és que ens dóna l'oportunitat de conèixer a gent amb la qual mai haguéssim quedat. En contra, pràcticament el mateix: Quedem amb gent que d'una altra manera mai haguéssim quedat, sobretot perquè ens enganxa una imatge i llavors comencem a citar-nos amb tota mena d'espècimens.

De debò li haguéssim donat més de cinc minuts a qui ens comença a parlar com si fóssim la seva germana? Aquesta cita només pot acabar amb ell penjat a tu estil coala.

Quedar amb el graciós de torn, és una altra cosa que passa habitualment. Com "jabatas" aguantem acudits més que forçats que s'agafen amb pinces, somriem i desitgem que aquella tortura s'acabi després del cafè.

Podria donar mil exemples més, però si estàs en aquest punt de voler alguna cosa més que una alegria per al cos ha arribat el moment de posar a punt el radar i aprendre a llegir entre línies.

"No és or tot allò que lluu" (Refrany Popular)