"Males mares"

Sant Cugat, és el segon municipi d'Espanya amb un major índex de natalitat, i el primer de Catalunya. I tots aquests nous santcugatencs que arriben, vénen a parar a una llar amb una "mala mare". Sí, així de malament estem.  

"Males mares" són les que han d'anotar en una agenda les cites mèdiques dels seus fills i filles intercalant reunions de feina, i s'escapen un cap de setmana amb la seva parella lluny dels perquès i rebequeries dels seus fills i filles. Perquè "males mares" sembla que són aquelles que a més de ser mares són dones. I que no ens enganyin, això no s'ha produït per un tema d'igualtat, perquè en la majoria dels casos (sempre generalitzant), les mares segueixen suportant la càrrega més gran pel que fa als fills i filles a la llar.  

Hem arribat fins aquí per exigències del guió; exigències d'aquesta societat, la mateixa que trenta anys enrere educava a la dona per tenir cura i organitzar la llar, cosir, fer cues, treure polls, cuinar i netejar. Ja no n'hi ha prou amb tenir fills i filles impol·luts i impol·lutes, bons i bones estudiants i educats. Triomfar avui dia per a la dona implica ser bona mare, una brillant professional; aconseguir tenir un grup d'amigues; aprendre a ser independent en l'àmbit emocional i econòmic; tenir la seva parcel·la per llegir, fer exercici i practicar aficions; entrar en una talla 40 la resta de la seva vida; tenir al costat un home que valori el seu esforç, el seu treball, i l'estimi tal com és, i sigui afectuós.

Senyors i senyores, això, em sembla més de ser una súper heroïna que de ser una "mala mare" Em declaro, per no pecar d'un excés d'ego: una "mala mare". Fa, justament avui, dotze anys.  

"Mi mamá me mima, i molt més" (Anònim).