Cal ser animal

Em declaro amant dels animals, més dels homes. Però no concebo a cap dels meus gossos asseguts a taula a cobert i estovalles, ni dormint sobre el meu coixí per semblar-me una pràctica insalubre, i sí, és veritat que hi ha animals de dues potes de pitjor aspecte i condició que també evito tenir en qualsevol dels meus àpats.

Resulta que ara els "animalistes", no volen que s'utilitzin frases que "ofenguin" als animals, com per exemple: ets un voltor, estàs fent el gos, olores com una guineu, menges com un porc o et posaràs com una vaca.

Si hem d'extingir aquestes frases del nostre vocabulari, hem d'arrencar la meitat de les fulles de la nostra literatura. Em ve a la ment un poema: "Buster Keaton se enamora perdidamente de su novia que es una verdadera vaca" de Rafael Alberti dins del seu llibre Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos. Si la paraula vaca s'utilitza com a metàfora, segons els animalistes, caldrà substituir la frase, però si veritablement Buster Keaton està enamorat d'una vaca, això ha de ser la supremacia de l'amor.

En fi, mentre no m'ho prohibeixin, seguiré solucionant pollastres, intentant tenir una memòria d'elefant, estar una mica cabra, assumiré si he de ser l'ovella negra per tenir aquesta opinió i, sobretot, seguiré fent abraçades d'óssa.

Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (Rafael Alberti).