Àngels

Posaré dos exemples que es dediquen a l’atenció del col·lectiu de malalts oncològics, el servei anomenat PADES i l’entitat Oncolliga. Ambdós donen suport i escalf no tan sols als qui pateixen la malaltia, sinó també al seu entorn. Hi ha altres entitats que recullen fons per a la investigació o per a equipaments que no deixen de ser igualment necessàries.

Aquests dos col·lectius estan formats per persones amb un gran esperit vocacional i de generositat cap als altres.

El PADES és un servei d’atenció domiciliària compost per un metge, personal d’infermeria i un assistent social que depèn de l’ambulatori i que es desplaça a les llars dels malalts aguts amb limitació de mobilitat, molts ja en el darrer tram d’una malaltia que cada vegada té més probabilitats de curació. L’equip dóna suport mèdic però també emocional, un i altre són igualment importants i treballen per la millora de la qualitat de vida dels afectats. Hi ha un llarga estela de persones agraïdes a aquest servei que proporciona el nostre sistema sanitari i que va molt més enllà d’una feina i de les dificultats econòmiques del moment.

L’altre, l’Oncolliga, té seu al Xalet Negre de la plaça d’en Coll amb el suport dels serveis socials municipals i atén persones que passen o que han passat per un tràngol que afecta tota la família, donen atenció psicològica des dels mateixos malalts als més propers. Conec persones que en la foscor de la nit van trobar aquests àngels anònims que els van fer veure que la vida és molt important i que la malaltia, tot i ser una ensopegada en el camí, obre també els ulls a nous horitzons personals. Hi ha moltes històries quotidianes que ens fan veure que la relació humana és molt més important que la política i els mercats.

Segueix @R_Grau a twitter