En Roc

Dilluns vam acomiadar en Roc Gómez. Molts potser no el conegueu, però era un homenot del Sant Cugat poble que se’n va lentament sense fer soroll. Han estat 91 anys de vida plena i d'amor cap al seu poble. En Roc, com els seus companys de la Penya Regalèssia, són d'una generació en què tot els va costar tant que mai han demanat res. Tot i que la majoria passen de llarg dels vuitanta, han treballat i encara treballen per la comunitat amb una vocació que és exemple per a tots, no coneixen la cultura de la subvenció. En Roc era membre actiu de la Penya; a la ciutat, quantes coses se'ls ha d'agrair a aquest grup de personatges, amb majúscules.

En Roc va ser de ben jovenet el darrer carboner de Collserola i més endavant va poder treballar d’artesà joier. La seva perfecció i minuciositat el va permetre, fa uns 30 anys, restaurar el rellotge del campanar del Monestir, el qual ha anat afinant i mimant amb els seus companys setmana rere setmana. Amb els anys, en Roc va anar perdent el seu sentit més preuat: la vista però, en la foscor, hi seguia veient més que la majoria. Va seguir treballant en la restauració de Sant Medir, durant molts anys va col·laborar en la cavalcada de reis maquillant ses majestats. Un any vaig tenir el privilegi de representar en Baltasar i recordo que ell, ja practicament cec, em va pintar de negre la cara.

En Roc era un home bo, discret, com els seus amics de la Penya: en Miquel, en Jaume, en Joan... Molts han marxat. Van començar de petits amb els genolls pelats xutant una pilota de futbol i van continuar plegats fins als darrers dies. En Roc ja s’ha afegit a l’equip dels Buscallà, el Quimet, en Pros, els Salero, en Benet, en Badia, en Paradell, el Penya, en Tortosa, el Bibian, l’Antonio, el Garrigós, el Cortijos, en Torné, el Gabriel… i, entre bromes, seguiran pensant quina una en faran: quina font cal arreglar o què li falta a l’ermita de Sant Medir.

La ciutat necessita molts Roc per créixer amb solidesa.

Segueix @R_Grau a twitter