Un any en construcció

Déu n’hi dó amb aquest 2019: Canvi de color al govern municipal després de 32 anys, primera vegada que l’alcaldia no és a mans de la formació més votada a les eleccions i primera experiència de tripartit a Sant Cugat. Però també ha estat l’any en què un veí nostre, el conseller Raül Romeva, ha estat condemnat per sedició i malversació a 12 anys de presó, però també l’any en què la Diana Riba ha portat la seva veu al Parlament europeu.

El 2019 se’ns ha emportat la Dolors Renau, el Pasqual d’Ossó i el Mariano del Mesón. Un any, doncs, que –com la vida- ha tingut de tot. Hi ha coses que hauran estat irrepetibles –i per tant, històriques- com el judici. D’altres –com el relleu polític a l’Ajuntament- hauran tingut en el 2019 el primer episodi de la nova sèrie.

Però altres qüestions han estat molt més greus i molt poc notícia pel seu caràcter permanent i no estrident. De mitjana, un pis de 60 metres quadrats té, a Sant Cugat, un preu de 252.000 euros. Si és de lloguer, 900 euros. El problema és que a més de ser un preu per metre quadrat ja de per sí molt alt, el model immobiliari de la ciutat fa que de pisos de 60 metres quadrats n’hi hagi ben pocs. Ja quasi no queden aquest tipus de pisos (altrament anomenats ideal parelles) i per tant, com que la superfície és més gran, el seu preu -compra o lloguer- també.

Si a això li afegim que els salaris continuen estancats, la qüestió de l’habitatge no és ja una dificultat sinó una necessitat a resoldre. Cap altre capítol hauria de ser menys prioritari per aquest 2020, perquè precisament ens hi va el relleu generacional: ras i curt, que els fills dels santcugatencs puguin continuar sent-ho.