Cal ser valents, tots ho podem ser

Diu Gandhi, que el pitjor de les coses dolentes que fan les persones dolentes és el silenci de la gent bona. És molt difícil denunciar el que està malament, plantar cara i enfrontar-s’hi. És més còmode callar i mirar cap al costat. Moltes persones miren de fer el bé, ajuden els qui tenen més a prop i esperen que un altre faci el que no són capaces o no poden o no saben fer.

M’agrada que hi hagi gent valenta que no calla davant del que està malament. Celebro que hi hagi investigadors i valents, periodistes o no, que fan sortir a la llum fets i activitats no correctes, perquè el món conegui la veritat. Com diu Eduard Snowden, dir la veritat comença a ser addictiu.

Cal ser valents per informar del que passa als llocs a on hi ha conflictes i també per donar a conèixer els papers de Panamà o de wikilids. És la prova del que ja ens imaginàvem. Posen cara i nom als dolents. És injust que mentre hi ha gent que passa gana, fred, i que no pot tenir ni medicaments per tractar-se, hi hagi uns que acumulen grans quantitats de diners amagats per no contribuir a ajudar els altres.

Els que no som periodistes, també podem ser valents, no callant i actuant quan estiguem davant d’un mal tractament, d’una situació de pobresa, d’una injustícia o d’una situació d’abús de poder. Tots hem d’ajudar a millorar la nostra societat i hem d’actuar.

A Rotary ens movem per servir, actuem de manera pacífica, poc coneguda, però ho fem, com per als refugiats de Síria fa molt poc i com ho farem per a la pobresa farmacèutica ben aviat. No callem, no ens quedem quiets, procurem ser valents.