Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Donat que la columna d’aquest mes del Diari de Sant Cugat em coincideix amb aquesta del web del TOT, i ja que el tema del qual parlo al Diari és prou sucós, em permetré desenvolupar el tema aquí per explicar-lo amb més detall i més extensament.
Primerament, com haureu pogut veure vosaltres mateixos, en les últimes setmanes les notícies sobre entitats santcugatenques a la premsa i diferents comunicacions, reaccions i valoracions per part de l’Ajuntament han estat força abundants… Unes notícies que no eren gaire esperançadores com la de l’anunci del regidor Xavier Escura que 6 entitats estan en perill per manca de recursos econòmics.
Si entrem en matèria, que al llarg dels últims anys hi hagi hagut un reguitzell d’entitats que no han travessat el millor moment ho sabem tots, però que en un sol moment se’n concentrin un nombre elevat, això ja és més preocupant ja que amenaça un teixit associatiu molt important…
Però el sentit i la intenció d’aquesta columna no és ser negatiu, sinó mirar d’injectar una dosi d’esperança i positivisme.
En primer lloc vull fer notar, i no és poca cosa, que el director d’àmbit de cultura ha canviat respecte els últims 4 anys i que, per tant, s’obre una escletxa a una major entesa, col·laboració i sobretot apropament i diàleg vers les entitats de part de l’Ajuntament. Xavier Fornells, que ocupa aquest càrrec, té la possibilitat d’”encarnar” aquest canvi per ser bon coneixedor del teixit associatiu local i tenir una gran sensibilitat cap al poble que podríem definir “de tota la vida”. Esperem doncs, que no deixi escapar aquesta possibilitat.
En segon lloc, aquest punt d’inflexió per moltes entitats culturals del nostre municipi ha de ser aprofitat per aquestes per reflexionar sobre el punt en el qual ens trobem i, segurament, arribar a una major entesa entre totes elles. És necessari doncs, el que en dic jo, iniciar una “transició cultural santcugatenca”. I per què transició? Per marcar un punt i apart al tarannà seguit fins ara en cultura. Per mirar al voltant, compartir coneixements i recursos i demostrar a les institucions que sense aquestes entitats i aquesta riquesa no hi ha Sant Cugat. Cal reinvidicar ara més que mai que volem un Sant Cugat viu i amb autonomia per decidir què i com volem cultura i societat santcugatenca.
Així doncs, animo als diferents agents culturals de la ciutat a obrir un debat en aquest sentit per iniciar aquesta transició necessària. Paral·lelament, animo també als tècnics culturals del consistori a tirar endavant aquelles eternes promeses que ara mateix les trobem enterrades sota terra: fòrums de Festa Major, renovació del Consell de Cultura, articulació d’una assemblea real d’entitats, etc, etc.
En qualsevol cas, caldrà seguir treballant i reivindicant que la cultura és del poble, per al poble i que ningú se’n pot fer amo i senyor gestionant a plaer i “a la lleugera” la política cultural de Sant Cugat.
Primerament, com haureu pogut veure vosaltres mateixos, en les últimes setmanes les notícies sobre entitats santcugatenques a la premsa i diferents comunicacions, reaccions i valoracions per part de l’Ajuntament han estat força abundants… Unes notícies que no eren gaire esperançadores com la de l’anunci del regidor Xavier Escura que 6 entitats estan en perill per manca de recursos econòmics.
Si entrem en matèria, que al llarg dels últims anys hi hagi hagut un reguitzell d’entitats que no han travessat el millor moment ho sabem tots, però que en un sol moment se’n concentrin un nombre elevat, això ja és més preocupant ja que amenaça un teixit associatiu molt important…
Però el sentit i la intenció d’aquesta columna no és ser negatiu, sinó mirar d’injectar una dosi d’esperança i positivisme.
En primer lloc vull fer notar, i no és poca cosa, que el director d’àmbit de cultura ha canviat respecte els últims 4 anys i que, per tant, s’obre una escletxa a una major entesa, col·laboració i sobretot apropament i diàleg vers les entitats de part de l’Ajuntament. Xavier Fornells, que ocupa aquest càrrec, té la possibilitat d’”encarnar” aquest canvi per ser bon coneixedor del teixit associatiu local i tenir una gran sensibilitat cap al poble que podríem definir “de tota la vida”. Esperem doncs, que no deixi escapar aquesta possibilitat.
En segon lloc, aquest punt d’inflexió per moltes entitats culturals del nostre municipi ha de ser aprofitat per aquestes per reflexionar sobre el punt en el qual ens trobem i, segurament, arribar a una major entesa entre totes elles. És necessari doncs, el que en dic jo, iniciar una “transició cultural santcugatenca”. I per què transició? Per marcar un punt i apart al tarannà seguit fins ara en cultura. Per mirar al voltant, compartir coneixements i recursos i demostrar a les institucions que sense aquestes entitats i aquesta riquesa no hi ha Sant Cugat. Cal reinvidicar ara més que mai que volem un Sant Cugat viu i amb autonomia per decidir què i com volem cultura i societat santcugatenca.
Així doncs, animo als diferents agents culturals de la ciutat a obrir un debat en aquest sentit per iniciar aquesta transició necessària. Paral·lelament, animo també als tècnics culturals del consistori a tirar endavant aquelles eternes promeses que ara mateix les trobem enterrades sota terra: fòrums de Festa Major, renovació del Consell de Cultura, articulació d’una assemblea real d’entitats, etc, etc.
En qualsevol cas, caldrà seguir treballant i reivindicant que la cultura és del poble, per al poble i que ningú se’n pot fer amo i senyor gestionant a plaer i “a la lleugera” la política cultural de Sant Cugat.
