Carnaval, carnaval

Ja hem passat un altre Carnaval de Sant Cugat. Com totes les coses en aquesta vida, té qui l’aclama i també té els seus detractors. Però, sigui com sigui, s’ha fet, i, al meu entendre, s’ha fet molt bé.

El Gall va aparèixer dijous al vespre amb pràcticament totes les plomes (sí, jo les compto) i va pronunciar el seu pregó (una mica massa descafeïnat, crec jo). La Marxa Infantil es va fer nocturna amb un Cercatasques que va triomfar, i les Gitanes van tornar a la plaça fent que sembli extremadament petita. Les comparses es van motivar, i el Ball de Carnaval ens va fer tornar a aquelles nits de festa quan érem més joves que ara. I els petits van protagonitzar el diumenge.

Un altre Carnaval de Sant Cugat que, al meu entendre, té uns clars protagonistes: els membres de la Comissió de Carnaval. Mai entendré com s’ho fan per aguantar el ritme, però l’esforç i les ganes que hi posen per fer que tot funcioni es mereix que ens traiem els barrets.

Que no se us acabin mai les ganes!