Comencem bé l’any

Avui molts escolten amb frisança les dotze campanades, desitjant que tant de bo se’n vagi a passeig l’any que s’acaba tan galdosament!

Donen per segur el que diu Víctor Hugo: “Cada cop que toquen hores, aquí baix tot ens diu adéu”. Però els bons auguris podran assegurar un futur millor? Fins i tot els creients tenim dret a pregar i demanar la pau quan els fanàtics s’han inventat un déu a la seva mida i se’n serveixen per inconfessables interessos?

Segons quin Déu tinguem al cor, serà la pregària. Confio en el Déu de qui prega així: “Oh Déu, auxili del sense sostre, refugi de l’exiliat, salvador de qui està perdut, consol de l’afligit i el dissortat. Tu et compadeixes del pobre, guardes l’indigent, ets el tresor de qui no té res”. I crec en el Déu de qui el descriu de manera semblant: “El Senyor fa justícia als oprimits i dóna pa als famolencs, allibera els captius, obre els ulls als cecs, aixeca de la pols el desvalgut, estima el just, protegeix l’emigrant, sosté els viudes i els orfes”. La primera pregària és xiïta, el corrent de l’Islam difós sobre tot a Pèrsia. La segona és del salm 146. Preguem doncs sense complexos al Déu de la Misericòrdia per començar bé l’any en comunió amb totes les persones de bona voluntat.