Cooperació? I tant que sí!

En una entrevista recent al TOT, el regidor de Vox, Marcos Rodríguez, critica els imports que l'Ajuntament destina a cooperació: població refugiada, solidaritat amb infància sahrauí (d'arrelada tradició a Sant Cugat) o Unipau, institució que compleix quaranta anys com un referent imprescindible en pau i conflictologia del nostre país.

Més info: Rodríguez: “Vox té un model de família tradicional i aquest és el que volem prioritzar”

No sorprèn que Vox vulgui eliminar aquestes partides pressupostàries: és el que propugna el seu ideari i executa allà on toca poder i governa. Però sí que en sorprèn l'argumentació: en primer lloc, perquè el pressupost de cooperació d'enguany ja s'ha retallat al 0,1%, lluny del 0,7% que recomana Nacions Unides. Què més cal? Deixar-lo a zero? I, en segon lloc, perquè contràriament al que diu, que aquestes partides «no repercuteixen directament en els veïns de Sant Cugat», sí que ens afecten: en un món encès, amb crisis sistèmiques interconnectades (econòmica, climàtica) i guerres més pròximes i amenaçadores (Rússia-Ucraïna, Israel-Palestina), són més necessàries que mai polítiques públiques que abordin aquestes qüestions.

Què hem de fer, deixar el vaixell a la deriva? Rodríguez diu que l'ajuntament no té responsabilitat en segons quines accions solidàries: «per això tenim Generalitat, Diputació o Estat». Novament erra: la cooperació va néixer a Catalunya el 1979 justament amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics, és d'arrel i origen municipalista. Des del món local és necessari, i diria que més eficient, mirar d'incidir en el món, sortir de la bombolla, treballar pel futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.