D’emocions, lideratge i el futur de Catalunya

No és la primera vegada que parlo de la importància que tenen les emocions en el comportament humà. Hem de convenir que el ser humà té, sent i es mou per emocions diverses, que cal descobrir i valorar o crear-ne de noves si es volen deixar com a petja històrica. Conegudes, cal planificar-les i exposar-les amb la finalitat de crear la confiança que es desitja obtenir al mateix temps que es dóna ànims a les persones. Tothom ha comprovat, per si mateix, que les emocions tenen vital importància en les nostres vides, en qüestió de segons podem passar de la felicitat que sentim a un sentiment de frustració, depenent de si l’emoció que sentíem es manté o pel contrari desapareix. Si el resultat final esta planificat i no ha de ser aleatori, cal considerar, sempre, quines emocions es volen evocar i fer-les sentir.

Ens agradi o no, les emocions condueixen les nostres vides: a casar-nos, a arriscar-nos, a fer grans sacrificis per la família i pels amics; ens condueixen també a l’ansietat, a la desesperança i actualment front el futur de Catalunya les emocions conduiran a cadascú de nosaltres a prendre les decisions personals d’acord amb les emocions que ens evoquen, sentim i ens envolten.

L'ésser humà processa la informació que rep pel costat emocional, abans que pel seu costat lògic i racional. Els nostres líders polítics o qualsevol executiu d’empresa hauria de saber que la lleialtat es rep quan aconsegueixen comprometre emocionalment a les persones a les quals vol trametre el seu credo o missatge. Cal esperonar i estimular la gent planificant les emocions, si no es fa, s’ignora més que la meitat de la seva capacitat de decisió. Això, de moment, és el que ha sabut fer la manifestació de l’onze de setembre, omplint Barcelona.

La defensa dels valors que representava, ha deixat a molts catalans curulls d’emocions, per haver-les sabut evocar. Així s’explica que mai una manifestació hagi commogut a tanta gent i provocat un sentiment d’anhel motivat per emocions arrelades en el cor més que per altres consideracions. Ara bé, si és veritat com crec, que tothom es condueix i mou per emocions caldrà mantenir-les, conduir-les i complementar-les amb arguments racionals, reals i creïbles que les reforcin. Els líders polítics que tenen actualment l’oportunitat històrica de conduir-nos, cal que constatin que són ells que hauran d’omplir a la gent de les emocions necessàries que li facin bategar al seu costat emocional barrejat, encara que sigui amb una mínima dosis racional, per aconseguir la finalitat que es proposen sobre el futur de Catalunya.