Il·lusió vs. indignació

Fins al dia 25 de novembre, sembla ser que tindrem la societat dividida entre il·lusionats per una banda i indignats per l’altra. El pim, pam, pum ha començat entre els dos i sovint, com la pilota basca, contra la paret tot esperant que el contrari la retorni. La gent es mou a base de les emocions que li commouen el cor, més que seguint un raonat procés fred i lògic, del cap. És d’aplicació per igual a les dues parts, però el resultat obtingut és completament diferent. N’hi ha a qui les emocions de les circumstàncies actuals els omplen d’il·lusió, viuen amb l’esperança d’una utopia, d’un somni o d’una quimera que volen i segur que poden convertir en l’anhelat final del seu viatge a Ítaca, és a dir, a la independència. N’hi ha d’altres, que, en la mateixa situació, les emocions els omplen d’indignació, malestar i emprenyament.

És fàcil convenir que exposar arguments quan s’està ple d’il·lusió, joia i esperança és molt més fàcil que argumentar quan s’està ple d’enuig i d’indignació. Com a conseqüència, advertim que s’utilitzen tots els mitjans possibles per arribar a emocionar i il·lusionar trobant molts arguments tranquils, sensats, assenyats sense necessitat d’inquietar, ni torbar als ciutadans i, contràriament, veiem que és molt difícil trobar arguments de les mateixes tranquil·les característiques quan s’està més que enfadat, enfurismat i, aleshores, es recorre contínuament a utilitzar arguments amb la finalitat que les emocions que transmeten, d’indignació en uns i de por als altres, aconsegueixin el seu objectiu de moure la ciutadania contra el que diuen és una utòpica, il·lusionada quimera i despertar-los del món d’il·lusió i fantasia en què viuen. Penso que aquest desig serà inútil i sols s’aconseguirà incrementar més fortament la il·lusió d’uns i la indignació dels altres. Fins al dia 25 i continuarà.