Educació sí, però no sempre

Jo ja fa temps que no passejo pel parc encara que hi visc al davant, perquè els meus fills ja els ha passat l'edat. Personalment si hi vaig és pel meu lleure, i hi transito per les zones asfaltades, sempre de xerrera amb algú o altre.

I dic que és un comentari curiós perquè el que sí és cert és que la gent pel carrer sí que té la codícia de portar bossetes i retirar de les voreres els presents que deixen els seus animals, que per cert pobrets, en algun lloc o altre ho han de fer. Llavors com és que en el parc, que és un lloc d’esbarjo i hi juguin els infants, ens hem de trobar això? Serà que en el parc, com és molt gran, no ens sentim sota la mirada reprovatòria de ningú? Serà que en el parc, de la mateixa forma que la canalla, hi juguen els animals i se’ls deixa deslligats i no es domina el que realment fan en cada moment? Serà que pel carrer portem a l'animal a fer les seves necessitats, com una feina més del dia i quan arribem al parc el deixem deslligat i és un esbarjo per tots dos?

Ni tan sols sé si passa a tots els parcs, però el que sí sé és que un parc és com qualsevol altre espai urbà, cal mantenir-lo net, cal demanar que es netegi, però també cal vetllar perquè no s’embruti. Es pot anar a córrer amb el gos, s’hi pot anar a jugar amb ell, però sempre després que el pobre animal hagi fet les seves necessitats sense perjudicar a ningú. Recordem la frase aquella tant feta servir, i no per això present en el dia a dia, dels molts “no és net qui neteja, sinó qui no embruta”.

Segueix @lluisgodayolgen a twitter