El deure de fer deures d'estiu

Nit d'estiu, sortim a una terrassa. Al costat, una taula amb dos nens i els seus avis. La tranqulitat dura poc. Arriba una dona jove, l'àvia diu alguna cosa i el retrobament fill-mare comença amb una descàrrega verbal sobre el nen tan intensa, que és inevitable sentir pena per ell. El nen no havia fet els deures durant els dies a casa dels avis. L'àvia se sentia responsable i la mare impotent perquè en pocs dies començaran les classes i haurà d'estar molt pendent del tema. “No menjaràs! No jugaràs! Així fins que els acabis!”. Identificada amb la situació vaig ampliar el sentiment de pena a la resta de la familia. Qui no ha viscut una situació semblant?

Estem en la recta final i aquests dies molts pares pateixen perquè els seus fills “no arriben” amb els deures. Encara perdura en l'inconscient col·lectiu que “la lletra amb sang entra, encara que sigui a 38 graus i després de treballar tot el curs. Serà una resta de sadisme amb el qual els adults ens relacionem amb els nens? Serà que ens molesta que tinguin tantes vacances, llibertat i donar-se el luxe de jugar o no fer gens, gaudint d'allò que els adults hem perdut? Els deures d'estiu limiten el plaer i, menys a ells, a tots els van bé: els pares mantenen als nens ocupats durant el llarg estiu, l'escola acaba temari que no va arribar a treballar, i les empreses produeixen i venen material.

Quin és el valor dels deures d'estiu per als nens? De vegades semblen més un càstig que un estímul. Per què no donar un major valor educatiu a aquest temps en família? Visitar un museu, anar a la muntanya o a la platja, anar a un concert, visitar un poble que no coneguin. Estimular la investigació, orientant millor als pares per conèixer espais educatius de la ciutat. Afortunadament no tots van en la línia dels quaderns d’estiu tradicionals. Molts mestres estimulen la creativitat i el pensament.

Anna Fitó, directora a Sant Cugat del CEIP Gerbert D’Orlhach, és una Mestra amb majúscules i conèixer-la va ser un regal de la vida. Un any va donar un llistat amb activitats per l'estiu aprofitant el contacte amb la naturalesa i el temps lliure amb els nostres fills per aprendre junts. Un luxe tenir-la a la nostra ciutat.

Enfront del model “asseu-te a fer exercicis” hi ha un altre que és “explorem, transmetem d'una generació a l'altra, visquem experiències, venç els teus temors que estic amb tu, amplia el teu món”. Considero que aquí resideix el valor del coneixement: accedir a ell dins d'una vivència positiva i acompanyats. Com va afirmar Jorge Wagensberg en la conferència que vam organitzar “recuperem el valor de la conversa com a instrument educatiu”. Per això reivindico les tasques que impliquin socialització i contacte amb l'altre, enfront de les quals es realitzen de manera aïllada. Mentre la tendència és créixer en un món individualista, ple d'activitats estructurades i pautades, els quaderns d'estiu són el complement ideal per aixafar el pensament crític.

Els últims retalls d'estiu ens ofereixen les millors condicions per llançar-nos al plaer de la conversa. Gaudir amb els nens tornant a una terrassa de la ciutat, compartint junts un bon moment per acomiadar l'estiu parlant dels nostres plans per a l'any, les coses que ens hem quedat amb ganes de fer, la que ens il·lusionaria fer l'estiu proper… deixant lloc als somnis, acariciant els últims rajos de sol que queden. Prenguem forces i comencem amb entusiasme el nou curs!