El govern de Sant Cugat i l'habitatge

El 15 d'octubre del 2015 el Ple municipal aprovava el Pla Estratègic de l'Habitatge 2015-2019, que en el seu preàmbul i de forma molt genèrica diu que sectors molt amplis de la població es troben en risc de perdre o han perdut ja el seu habitatge. També afegeix que és imprescindible que per part de l'Ajuntament s'activin tots els mecanismes possibles i amb la màxima intensitat, per tal de fer front a aquesta greu problemàtica. Una veritable declaració d'intencions, que ja arribava tard i que dos anys i mig després hem constatat que malauradament no ha servit per a res.

Si una cosa genera un ampli consens a Sant Cugat, és la dificultat en accedir a un habitatge, ja que els preus, tant de compra com de lloguer són absolutament inassolibles per a una bona part de la població, jovent a banda. Però en canvi el govern de la ciutat amb prou feines en parla i quan ho fa repeteix constantment que els Ajuntaments poc hi poden fer i això no és cert.

Aquests darrers anys el Parlament de Catalunya ha fet un esforç legislatiu sense precedents, malgrat les impugnacions del TC, que ha suposat un important avenç per combatre la pobresa habitacional. En tres anys hem fet més feina des de la Generalitat i des d'alguns ajuntaments, malauradament no el de Sant Cugat, que l'estat espanyol des de l'inici de la crisi.

Preservar el dret a l'habitatge ha de ser una de les prioritats de la República i en el cas de Sant Cugat és una emergència si realment volem frenar l'expulsió de molts santcugatencs i santcugatenques. Avui dia, és imperdonable la falta de voluntat política de l'actual govern municipal.