El premi

Quin món estem ajudant a crear amb el nostre afany de notorietat, prestigi i ximpleries vàries?

Últimament i a causa de la publicació per alguns mitjans d'un lamentable episodi de violència en un terreny de joc de Mallorca per part dels pares dels jugadors (infantils), he estat reflexionant sobre com pot ser que el personal (mares/pares) que se suposa ha de donar exemple de comportament als seus fills, facin tot el contrari i es dediquin a malbaratar l'educació d'aquests nens i nenes en
veure que el seu pare/mare es fot de pinyes amb el que té al costat tot defensant no se sap que doncs, com he dit, tan sols era un partit de futbol de categoria "infantils". Jo no m'imagino al meu pare fotent-se pinyes amb el veí a causa del joc meu i dels meus companys/amics.

Quina sensació més estranya, quina decepció, doncs tots tenim el referent dels pares. Tampoc em puc imaginar com poden arribar a ser de grans aquests pobres nens i nenes amb aquestes experiències. Per posar una miqueta d'ordre als meus pensaments crec que haig d'anar-me'n molt més enrere i intentar desbrossar aquest desgavell pesa a pesa.

Anem als famosos "valors". De què estem parlant? De la cultura de la competitivitat permanent? Del ser els millors per damunt de tot? Que l'únic que és reconegut és el primer i la resta no existeix ni se'ls valora pel que han fet tot i perdre, o senzillament no haver estat els primers, els millors?

Però quin món estem ajudant a crear amb el nostre afany de notorietat, prestigi i ximpleries vàries? Per posar un exemple, hauríem de reconsiderar part dels plantejaments que fem a l'hora d'atorgar premis i no en el sentit d'estripar-ho tot sinó mirant d'anar fent més cabuda a altres conceptes basats en el reconeixement de l'esforç, el saber fer en el joc, la cura en el respecte al contrari i valorant el joc net i no les estratègies creades per despistar als àrbitres tot fent que no puguin veure sense dificultat els cops, les empentes, les paraules, etc.

Si no anem per aquí, estem, crec jo, creant unes generacions de subjectes que els adults poc hauran de veure amb el que podríem entendre per "gènere humà", subjectes que s'acostaran més al robot androide sense gaire més en el cervell que guanyar i guanyar.

Quina por!!!!!
 

Més informació
 
Comentaris

Destaquem