Una agradable sorpresa

Estem vivint dies complexos o més ben dit confusos. Resulta difícil d'entendre aquest món tan ben posat, tan solidari, tant de tot, el més i millor i de cop entreveure, que no veure, que tot es desfà en un plis plas com un gelat fora del congelador.

Tothom ens entabana amb els maltractats valors, que si som molt guays perquè portem un paquet de mongetes pels necessitats, que si la fraternitat és la raó suprema de la nostra existència terrícola, que si patatam que si patatum i en un moment ens trobem que uns de més enllà voten no a la pau de Colòmbia amb les Farc, que si el tipus aquest que desgoverna Síria ataca a cop de bomba intel·ligent als terroristes dels hospitals i no menys també als terroristes de pocs anys de les escoles (si és que encara en queden algunes). Que si els nord-americans dels Estats Units, els de més amunt de la balla, s'han cansat de la seva classe política i voten al pallasso Donald per tocar el que no sona a la resta del món, entenent que la resta del món per a ells deu ser el seu país i poca cosa més. És clar que aquesta és la versió caritativa dels analistes de la realitat ianqui.

L'altra realitat és que sembla s'han enfonsat tots junts en una societat idiotitzada pels mitjans i la retòrica imperialista més pròpia d'altres segles i els maleits interessos personals (el yo mi me conmigo) tot amanit amb el que se'n diu analfabetisme funcional, quelcom com que són molt bons i eficients en les respectives especialitats però ni puta idea de la resta. Tinguem en compte que el més interessant és que la resta és el tot, la raó de ser, la cerca de la veritat que no es vol trobar, en poques paraules el, què collons fotem aquí?

Bé, davant de tot aquest desori planetari, oh!!!........ m'ha passat quelcom inexplicable, extraordinari que m'ha introduït en una esfera excepcional, trencadora d'alguns conceptes mal portats, segur que mal portats. M'explico: Aquest diumenge els de la Unió Ciclista organitzem la novena Marxa BTT Transcollserola 2016 (Memorial Joan Camps), ho fem des de la Pollancreda i una de les coses que oferim és una botifarrada, la qual cosa ja és una tradició en aquesta prova esportiva. Ep! Botifarrada de qualitat. Però ens vàrem trobar amb un petit problema,  que era com fer-la, ja que enguany no disposàvem de mitjans per dur-la a terme. Idea: "Com que el Club Petanca Sant Cugat és al costat d'on fem l'activitat, anem a demanar-los-hi si ens permeten fer la brasa per les dites botifarres a la seva seu, on disposen de dues barbacoes". Fantàstic companys, fantàstic plus. Un Club on una gran part dels seus socis són jubilats, s'ha bolcat per ajudar-nos. Una mica més i ens la fan ells la botifarrada. Ens han rebut amb els braços oberts. Que si estem per ajudar-nos, que si tots estem per l'esport sigui el que sigui, que si la solidaritat, que si el que faci falta.... Una experiència fantàstica, ells no parlen de valors, ni de compromisos formals, ni de res que no sigui anar tot junts perquè estem per l'esport, curt i ras sense parafernàlies ni estratègies complicades. Llenguatge directe i franc, i endavant.

Si la resta d'aquest meravellós món d'intel·lectuals i progres de sobretaula fóssim una miqueta així.....collons! De què parlaríem en els escrits? Bé, no patiu, no hi ha problema, seguirem parlant sempre del mateix i sempre amb el mateix resultat. Resultat?....hi ha resultats? Exemple de resultat: En el que portem d'any més de 4.200 morts a la nostra estimada Mediterrània, i nosaltres?.................................demòcrates europeus. Ja