L'esport i la pandèmia

"L'esport municipal, que és el de proximitat, gestionat amb criteris mèdics integrals i no restrictius, ha d'ajudar a la societat"

Són temps dolents per moltes coses i entre elles l'esport. No em refereixo a la pèrdua de públic i espònsors en l'alta competició, em refereixo al que podem i hauríem de fer totes i tots. Les restriccions associades a la COVID-19 em semblen més pensades i dissenyades per la gestió hospitalària que per la gestió social. Ho dic convençut, com també ho estic de la meva limitació professional per valorar temes sanitaris. És una opinió, que esdevé sentiment.

Tanmateix, una pandèmia en la nostra espècie, en la població, és més que un patogen i un hoste, que la taxa de propagació, la malaltia, la seva gravetat i la mort/curació. Ho és perquè afecta una societat que coneix el que està passant i patint, però desconeix com i cap on va i, en aquest punt, les mesures que afecten a tothom tenen molta importància, ja que mantenir la societat positivament activa i il·lusionada és clau per aguantar ara i el futur, amb pandèmia o sense.

Cal recuperar conceptes de l'higienisme, és a dir, menys medicina curativa i més preventiva, més salut integral individual i social i, és en aquest punt, on l'esport pot tenir un paper clau, més enllà de la forma física, incidint sobretot en la salut psíquica i la socialització. La pràctica esportiva és bona per a tothom els que hi participen activament i els que l'embolcallen activa (directius, cuidadors, entrenadors...) i passivament (socis, seguidors, públic...).

L'esport municipal, que és el de proximitat, gestionat amb criteris mèdics integrals i no restrictius, ha d'ajudar a la societat, el qual podria integrar-se en la recent proposta de Comissió Operativa per a l'Esport de Sant Cugat.

Més info: Sant Cugat mostra el seu suport al sector esportiu local

No es proposa res en contra el model actual de gestió de la pandèmia, es valora, que potser es poden emprar altres eines a més de les medicines, perquè a la fi, tan sols som persones, si desenvolupem totes les potencialitats que tenim com individus, lliures. Viure és més que estar viu, és sentir-se'n i fer que se'n sentin, és dir ser un amb moltes i molts.

 
 
Comentaris

Destaquem