Potser ja està, no ens sembla?

La darrera setmana d'agost, en una temporada normal, veuria i viuria castells i la carretillada de l'Arboç, és a dir, participaria d'una Festa Major, com la del nostre municipi. No he estat, no he participat, s'ha fet tot en format pandèmia.

Més info: Justa abans de...

Fa molts mesos que estem amb la Covid-19, que hi serà per sempre com tothom sabia, i s'han valorat els aspectes científics i sanitaris de la mateixa i amb molt retard, massa; els psicològics i sociològics; s'ha mantingut una economia erràtica o indicadora de la nova realitat; s'ha desenvolupat l'ensenyament a tots els nivells, amb totes les dificultats associades a la no presencia en classe... Hem suportat, cada cop més vegades, i em pregunto per què, una gran reducció en les llibertats individuals i col·lectives, proposades i generades fora dels estaments democràtics, on hauria de fer-se, i es plantegen solucions econòmiques de futur (New Generation, l'ampliació de l'aeroport, Jocs Olímpics d'hivern...) sense cap mena de debat.

Potser ja està, no ens sembla? Cal tornar a la realitat amb sentit comú, que no era precisament massa emprat abans de la pandèmia, quan tenir 80 M de turistes era normal, consumir sense fre norma, ignorar el canvi climàtic, costum, fer ulls clucs a la migració, la desigualtat, la injustícia, correcte. El que s'anomena vida és curta i passa de pressa, massa per perdre-la en divagacions, dubtes, escarafalls... Collonades!

Potser cal reivindicar el que ens han tret i reconstruir la societat, la relació, l'activitat, el sentiment, el contacte de pell normals amb mascareta... però amb humanitat i sense por, perquè ens cal viure amb els/les altres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.