Estem perdent el cap?

Ha acabat el període d'inscripció a les escoles de primària i secundària, comença el de les escoles bressol. Els pares han fet un munt de visites a les diferents escoles quan feien les jornades de portes obertes, buscant aquell centre que millor treballi amb els nens i nenes, el que ofereixi millor qualitat d'idiomes, el que tingui millor material per a treballar el desenvolupament motriu i físic dels seus fills i filles, però... Estan perdent el cap?

 

Considero que molts s'obliden de la importància de tenir present que els mestres han de treballar per aconseguir un desenvolupament social i cognitiu, el més ampli possible, però només poden fer-ho unes hores al dia. I les hores són limitades!

 

La tria de l'escola és molt important, sí, però no poden deixar de banda les seves responsabilitats i la importància de treballar per millorar l'educació dels infants, la seva curiositat i les ganes de saber i aprendre. On són els pares i mares de Sant Cugat que diuen als seus fills que no poden anar en bicicleta pel Carrer Santa Maria perquè encara no saben dur-la amb prou agilitat? On són els pares i mares que donen importància a deixar pas a les persones grans?

 

On són els pares i mares que demanen als seus fills que no cridin mentre van pel carrer per no molestar la resta de vianants? I els que interactuen amb els seus fills mentre van pel carrer i aprofiten per explicar les petites curiositats que hi trobem? I els que expliquen que han de saludar les persones que coneixen?

 

(Ara amb veu d'àvia preocupada). Espanta veure nens que corren pel carrer sense mirar si toparan amb algú, que criden per dirigir-se als seus pares i aquests no els demanen un volum de veu més fluix, nens que no fan cas i miren els pares provocant-los, els que van al costat de pares que miren el mòbil al llarg de carrers i carrers, els que atropellen amb les bicicletes sense pietat,...

 

És cert que l'educació és cosa de tots: de pares i mares, mestres, dels veïns, de persones desconegudes... Està a les nostres mans! Centrem-nos i busquem la manera d'aconseguir ser, en tot moment, uns bons models per construir uns bons petits ciutadans amb una bona actitud i civisme.

 

Cal que evitem petites males accions, que ens semblen insignificants, perquè ells no les normalitzin i així evitarem que, més endavant, trenquin el mobiliari, facin pintades fora de lloc, tirin la brossa fora dels contenidors o el cremin indiscriminadament.

 

Ànims pares i mares i... resta de ciutadans! L'educació és cosa de tots.