Febrer, mes del llebrer ("galgo")

Us heu adonat que cada vegada hi ha més llebrers a Sant Cugat? El llebrer és un animal molt especial, diria que excepcional, i amb una extraordinària entrega. És fidel, afectuós, tranquil, transmet pau, i encongeix el cor la capacitat que té per patir. De fet sembla que els hagin preparat per patir...

Mes de febrer. El febrer és el mes de la por del llebrer. Al febrer és quan acaba la temporada de caça de la llebre. És el mes en què uns 35.000 d'aquests preciosos cans seran abandonats a les carreteres, amb els xips arrencats al viu. Molts d'ells seran atropellats. A altres els tiraran a pous. A altres, els penjaran i patiran una mort lenta i molt dolorosa. N'hi haurà que tindran sort i seran rescatats per les associacions que hi ha arreu de l'Estat i, els més afortunats, seran adoptats.

Aquesta és la penosa vida del llebrer. Ser entrenats de la manera més cruel, fent-los córrer lligats darrere de cotxes o motos, per després fer-los caçar la llebre en grans extensions de terrenys, on seran "l'orgull o la vergonya" del caçador. Perquè si resulta que un llebrer és llest i aprèn a fer dreceres per arribar abans a la peça, serà castigat per "traïdor" i probablement acabarà penjat. I la resta, als 3 o 4 anys, quan ja no siguin "joves", tindran un lamentable final.

Quan adoptes un llebrer, nosaltres ho vam fer fa tres anys, et fas conscient de la seva situació i patiment i, d'alguna manera, necessites implicar-te en sensibilitzar i conscienciar de la seva trista història. He volgut aprofitar l'oportunitat que em donen aquestes línies per arribar a qui ho vulgui llegir i, qui sap, potser animo algú a adoptar-ne un.