Fer de gos de carro

Abans de la guerra, la majoria de pagesos que eren colliters de vi un dia a la setmana anaven a repartir els seus productes als clients de Barcelona. Tenien un carro de vela i astorat solament per fer aquesta feina. Gairebé tots triaven el dissabte perquè era el dia més adient per poder cobrar les vendes.
El dia abans ja preparaven el carro ben net i engreixinat, posant-hi el gènere que ja tenien encarregat de la setmana anterior. Aquest consistia majoritàriament en garrafes de vi, alguna ampolla de vinagre, també aviram, algun conill, en fi, tot el que podia produir una casa de pagès.

S’havia de matinar molt, perquè el trajecte durava de tres a tres hores i mitja. Es feia el trajecte per la carretera de la Rabassada i el carro que no volia anar sol, sempre s’esperava al pont Gros per trobar algú més. Es feia una caravana de tres o quatre vehicles, on els carreters a peu la feien petar fins arribar als burots. Els petits ens ajuntàvem d’alt d’un carro fent la nostra barrila, tret de quan algun pare ens cridava perquè fèiem massa cridòria. Els burots eren uns empleats de l’Ajuntament que cobraven l’impost per entrar gènere a la ciutat. Cada article tenia el seu preu. El pare sempre s’exclamava que era molt abusiu per la poca economia del pagès. Després de tot el dia de fer de vigilant del carro, mentre el pare repartia el gènere als clients arribava el moment d’iniciar el retorn cap a casa.

En el quiosc de la plaça dels Josepets em deixava comprar el TBO per llegir-lo mentre feia de carreter i el pare dormia dins el carro. Jo havia de vigilar molt el tramvia de la Rabassada, encara que uns revolts abans ja feia sonar la campana.

Aquesta feina, a primers dels anys trenta, l’haguérem de deixar per les desgràcies que trobàvem per la carretera, no eren dignes de contemplar.