L’elaboració del vi

Durant força centúries el vi s’elaborava molt rudimentàriament. Fins a principi del segle xx no es van començar a introduir algunes màquines manuals per aixafar el raïm sobre el cup i alguna bomba també manual per fer els transvasaments del most i del vi. Més endavant es van anar electrificant, amb la qual cosa es va millorar molt en l’estalvi d’esforç i feina.

Em vull referir a l’elaboració que feien els nostres avis, que ho havien après dels seus, i així ens van transmetre el sistema amb pocs canvis. Quan ja es parlava d’organitzar la verema, es planificava paral·lelament el que pertocava al celler, per tenir-ho tot a punt per rebre els carros de verema. S’havien de preparar totes les bótes, tant si s’havien d’estanyar, o sols prémer els cèrcols, com comprovar que acceptessin bé el lluquet. Si no el rebia bé era senyal que hi havia hagut vi en males condicions, i calia fer una estuba amb aigua calenta, sal i herbes boscanes, fins que desaparegués la mala flaire.

Havíem de tenir tots els estris indispensables: barralons, bancs, embuts, aixetes i taps de totes mides, lluquets, la cassa per treure el most del cup, etc. La majoria de cups eren instal·lats arran del carrer per tenir menys feina a l’hora de descarregar les portadores. Fins i tot disposaven d’una finestra expressa per a aquesta feina, i així ja les buidaven directament sobre les fustes del cup.

Un cop descarregat el raïm, la feina ja restava per als trepitjadors. Aquests, amb els pantalons arremangats fins a mitja cama i aguantant-se d’una corda que penjava del sostre, anaven fent la feina fins que no quedaven grans sencers. El most s’anava escolant entremig de les fustes. Aleshores n’aixecaven unes quantes i tiraven les restes de raïm a baix. Això es feia fins que s’omplia el cup i després se n’havia d’emplenar un altre per poder continuar la feina.

Abans que el most del cup ple fermentés, s’havia de buidar a través de la caixa que hi havia en un angle del cup. Aquesta caixa, normalment de fusta, tenia un forat al fons que comunicava amb el cup perquè el most s’hi escolés, però s’havia de col·locar un feixet d’alzinalls, anomenat garbó, que feia de colador i només deixava entrar el most a la caixa. Aleshores, amb la cassa, anaven omplint barralons de most i dos homes, ajudats per un banc, abocaven el suc i omplien les bótes a través d’un embut especial per a aquestes feines.

Un altre sistema d’elaboració era deixar fermentar el most dins el cup barrejat amb pellofa, la rapa i els pinyons del raïm (o sia la brisa). D’aquest vi en deien ‘vi bullit a la brisa’. Era d’un color més pronunciat i al paladar tenia més cos. Les restes del cup, un cop tret el most o vi, eren traslladades a la premsa, per extreure’n un vi de segona qualitat. Alguns el barrejaven amb les ‘mares’. Aquestes eren les restes de les bótes, després d’haver fet el transvasament per clarificar el vi.

Un cop el vi havia fermentat, era convenient traslladar-lo a altres bótes, fins que aquest començava a sortir tèrbol. El que restava eren les ‘mares’ (impureses), que, com mencionava, molts les barrejaven amb el vi de premsa i es venien a les facines per extreure’n l’alcohol; junt amb la brisa, prèviament també s’havien garbellat les pellofes i la rapa. En arribar el dia de Sant Martí, l’11 de novembre, la dita diu “Per Sant Martí, el bon pagès tapa el vi”. És a dir, que en aquesta època era convenient tapar les bótes de vi, on s’havia d’introduir un xic de lluquet per extreure’n l’aire que hi restava i calia ajustar el tap a la bóta amb un drap impregnat d’alcohol.

Si a finals de novembre o primers de desembre no era prou clar per ser comercialitzat, era convenient realitzar un altre transvasament, per donar-li la brillantor que li feia falta per poder efectuar la venda quan convingués.

Avui, les feines d’elaboració ja no s’assemblen gens a aquest sistema. S’aboquen els raïms en uns receptacles i ja no es veu més el seu procés fins que arriba el producte a uns grans dipòsits on s’efectua la fermentació controlada, després de la qual surt el producte amb unes qualitats molt remarcables.