Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa dies, de fet setmanes, que les situacions meteorològiques estan marcades pel pas de fronts i depressions, profunds i actius que circulen des del nord i el nord-oest.
Han estat força actius i la pantalla orogràfica que suposa la serralada pirinenca ha comportat precipitacions abundoses a la zona axial. Això vol dir, l’àrea més elevada situada al Pirineu lleidatà i, en especial, tota la zona que mira cap al nord cap a l’Atlàntic i àrea més pròxima d’influència.
Ha estat la Vall d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà la zona més beneficiada per les abundants nevades que han estat rècord de neu acumulada a l’observatori de la Bonaigua, en funcionament des del 1997.
Concretament donava cap al 5 de febrer, 3 metres i 80 centímetres acumulats. Aquest és el gruix més important a aquestes alçades de la temporada. A l’hora de redactar aquest article, 11 de febrer, potser superi els 4 metres.
El Pirineu més oriental però, cap al Ripollès, els gruixos de neu natural freguen els 50 cm. La temporada 95/96 havia portat gruixos superiors als 5 metres en aquests mateixos sectors, mentre que la 96/97 ho havia fet a la cara sud pirinenca.
Les allaus durant la 95/96 van ser molt importants i destructores de boscos a la Vall d’Aran i Pallars Sobirà. Al Principat d’Andorra, a Arinsal una de gegantina va trinxar dos blocs d’apartaments i un hotel, dues hores després de ser evacuats. El Cònsul de la Massana, miraculosament, va donar l’ordre a temps.
De com evolucionen les coses d’aquí a finals de temporada ho haurem d’anar seguint en funció de noves precipitacions i de com arribi l’augment progressiu de temperatures primaveral, tot condicionant de ple aquesta qüestió de les allaus, però el que queda clar és que les migrades reserves d’aigua als pantans occidentals tindran una molt bona injecció de reserves quan arribi el desglaç, a més de poder fabricar força energia elèctrica a les centrals que les generen d’aquesta forma neta i sostenible.
Evidentment els aficionats als esports de neu continuen d’enhorabona. No us ho perdeu!!!
Han estat força actius i la pantalla orogràfica que suposa la serralada pirinenca ha comportat precipitacions abundoses a la zona axial. Això vol dir, l’àrea més elevada situada al Pirineu lleidatà i, en especial, tota la zona que mira cap al nord cap a l’Atlàntic i àrea més pròxima d’influència.
Ha estat la Vall d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà la zona més beneficiada per les abundants nevades que han estat rècord de neu acumulada a l’observatori de la Bonaigua, en funcionament des del 1997.
Concretament donava cap al 5 de febrer, 3 metres i 80 centímetres acumulats. Aquest és el gruix més important a aquestes alçades de la temporada. A l’hora de redactar aquest article, 11 de febrer, potser superi els 4 metres.
El Pirineu més oriental però, cap al Ripollès, els gruixos de neu natural freguen els 50 cm. La temporada 95/96 havia portat gruixos superiors als 5 metres en aquests mateixos sectors, mentre que la 96/97 ho havia fet a la cara sud pirinenca.
Les allaus durant la 95/96 van ser molt importants i destructores de boscos a la Vall d’Aran i Pallars Sobirà. Al Principat d’Andorra, a Arinsal una de gegantina va trinxar dos blocs d’apartaments i un hotel, dues hores després de ser evacuats. El Cònsul de la Massana, miraculosament, va donar l’ordre a temps.
De com evolucionen les coses d’aquí a finals de temporada ho haurem d’anar seguint en funció de noves precipitacions i de com arribi l’augment progressiu de temperatures primaveral, tot condicionant de ple aquesta qüestió de les allaus, però el que queda clar és que les migrades reserves d’aigua als pantans occidentals tindran una molt bona injecció de reserves quan arribi el desglaç, a més de poder fabricar força energia elèctrica a les centrals que les generen d’aquesta forma neta i sostenible.
Evidentment els aficionats als esports de neu continuen d’enhorabona. No us ho perdeu!!!