Indignat a causa dels indignes

T’assabentes, per exemple, que el frau empresarial és sis vegades superior a les retallades. Que la despesa militar és la menys retallada. Que del pressupost del Ministeri d’Indústria s’està pagant, ja fa bastants anys, la construcció d’un avió que, quan s’acabi, no servirà per a res. Que persones que fins ara havien semblat honorables estan venent armament espanyol a països del tercer món. I després censuren les guerres...

Vaig sortir de la xerrada descoratjat, desencisat. Si ja ho estava abans d’anar-hi, després, encara més. Tres dies després el diari Ara m’obsequia amb un recull de corrupcions fetes al nostre país en poc temps. Cas Palau: 35 milions. Cas Palma Arena: 60 milions. Cas Urdangarin: 3,6 milions. Cas Gürtel: 5 milions. Cas Pretòria, cas Malaya, cas Minutas, cas Campeón... I així uns quants casos més.

A la meva dona li han enviat una carta d’hisenda dient que havia uns petits errors en la seva declaració. La seva empresa havia errat en les deduccions. Error que –la seva empresa- ja ha reparat restant-li cent euros de la darrera mesada. Ara falta saber què farà hisenda.

A veure, passem comptes. Un funcionari que revisa els comptes, un que escriu la carta, el paper i el sobre, l’emissari... i el temps que perdrem nosaltres en anar a pagar la diferència. És aquesta la lluita contra el frau que fa l’Estat? Voleu dir que no estan errant en l’objectiu? O és que falta valentia per a encarar-se als veritables mestres del frau?

Les retallades, no solament fan mal en si, fan més mal després d’assabentar-te de fraus, de sous blindats, de dietes, de cotxes oficials, de sous a mediocres enxufats totalment prescindibles, de.... La meva àvia diria: “No hi ha un pam de net” I jo li contestaria: “Àvia, entre els indignes, que en són molts, ni un centímetre de net”.