Ja s'acosta el Nadal

Un any més, per desè any consecutiu i promogut per Òmnium Cultural, celebrarem el pròxim dia 10 a les 6 de la tarda la tradicional trobada al Monestir de Sant Cugat on els poemes i el cant de nadales ens transportarà al record d'anys passats i a reviure les essències de la nostra tradició.

Novament escoltarem, entre altres fragments poètics, El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Si el llegim atentament, podem observar com ens presenta els seus personatges.

Els proposo que centrem l'atenció en la figura del rabadà. La poesia de Sagarra ens el presenta el moment en què el rabadà manté una conversa amb un altre pastor, just quan ha decidit anar a Betlem i l'esperona per tal que també ell l'acompanyi.

El text ens exposa el seu diàleg.

A Betlem me'n vull anar, vols venir tu rabadà? -. Vull esmorzar.

El Messies elegit ha nascut aquesta nit. -. Qui t'ho ha dit?

Un arcàngel flamejant pel cel ho va pregonant. - No serà tant!

Ens presenta el rabadà com l'home pragmàtic, en l'accepció negativa d'aquest terme. El poema ens indica que el rabadà és qui té el millor jas per dormir, el ganivet més ben esmolat per escorxar i un porró blau cel. Així ens el presenta Sagarra.

L'home que va escriure la novel·la Vida Privada, bon coneixedor de la realitat social, ens diu que certa ceguesa té a veure amb el "volar baix" i el "tenir greix al pensament".

Ens descriu el rabadà, no com un personatge de reduïda intel·ligència i facultats minvades sinó com el prototip de l'home gandul, descregut, aferrat al seu porró blau cel, incapaç d'assumir una convivència positiva i un mínim de generositat. Així ens el dibuixa.

És el prototip d'un personatge ben actual, ben propi dels nostres temps, que ens indueix a la reflexió personal i a aprofundir en els continguts essencials del missatge de Nadal.

Bones festes.