L’Aplec de Sant Medir

Ja està a punt d’arribar la festa de l’Aplec de Sant Medir, com cada any. Al Camp del Miracle nosaltres, els de la Penya Regalèssia i de l’APAC, hem estat molts anys intervenint a fer totes les obres que s’hi han realitzat. Aquestes obres es van començar primer quan hi havia en Francesc Vila, en Bal, que es cuidava d’organitzar l’aplec a l’ermita, però en veure que tot sol no podia va demanar ajuda a la Penya Regalèssia, que es va posar a ajudar-lo fins que el pobre Bal va morir. Aleshores, la Penya Regalèssia, ja acostumada a tot el que es feia a l’ermita el dia de l’aplec, va posar-se al davant d’aquesta iniciativa. Les obres que ha fet la Penya i l’APAC durant aquests anys són molt importants, potser la més important, a part d’arranjar l’ermita, han estat totes les obres del voltant del Camp del Miracle, a part de fer la font que hi ha per a la gent que va a peu a Sant Cugat. Antigament l’aplec era molt diferent d’ara, la gent hi anava en carros tant a l’ermita com a dalt a Vista Rica.

Nosaltres de joves recordo que anàvem a peu pel camí de sempre fins a l’ermita i passàvem el matí allà, que l’orquestra feia ball a l’era de la masia i quan acabàvem anàvem i pujàvem a dinar a Vista Rica, on trobàvem la família, hi fèiem l’arròs i allà passàvem la migdiada i quan acabàvem de dinar marxàvem cap a dalt al Tibidabo, n’hi havia que es quedaven a veure les atraccions, altres que baixaven en el funicular fins a Barcelona, és a dir, que això depenia de cadascú.
Amb els carros era molt maco perquè com que ens coneixíem tots, normalment s’hi anava amb el carro de vela que tenia tots els que anaven a repartir vi a Barcelona, el carro envelat que en dèiem, i allà hi posàvem tots els estris per fer l’arròs que es feia a l’ermita, hi posàvem un feix de feixines al darrere lligat per no haver de buscar llenya al bosc, i es feia d’una forma que es feia una diada de camp molt maca.

Aquesta tradició avui ja no es fa, s’ha perdut, és una llàstima de la manera que es van perdent les tradicions a la nostra ciutat, i crec que a les altres també.